algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
10°

Planetas, Posadas i cintes de vídeo

Carmen Posadas deu haver escrit una gran obra. Tremenda. Si no, no s'explica que dies abans tothom apostàs per ella per endur-se el premi més ben dotat de la literatura en espanyol. És com un concurs de bellesa: la guanyadora o el guanyador pot saltar a la vista. Una bona novel·la "la millor, la de Posadas" ha de saltar a la vista en llegir les tres primeres planes. Posadas és ara una de les escriptores més ben dotades, per sobre de Mendiluce "no importa el sexe", per sobre d'Àngeles Caso "dos noms imprescindibles quan es parla de literatura, sens dubte.

Hores abans que Harold Bloom hagués de revisar el seu cànon occidental per incloure-hi la dona de Mariano Rubio, onades de cinèfils es van acostar als videoclubs per endur-se'n a ca seva l'última pel·lícula de James Cameron "quin lapsus...! vull dir, una de les darreres de DiCaprio: Titanic, un títol imprescindible del cinema dels noranta. Una cinta innovadora, original, una exhibició de talent artístic "quina mirada, la de Leonardo, quina actuació la de Winslet" comparable només amb els xous de David Copperfield i amb el debat sobre l'estat de l'Autonomia "que ningú no el compra en vídeo perquè el públic s'estima més conservar l'Espasa.

El llibre de Posadas el trobarem pertot: des del quiosc del costat a l'hipermercat. És en les grans superfícies on Titanic s'ha venut més.

El primer caduca virtualment l'any que ve, quan El Chaval de la Peca torni a ser Marc Parrot i es cameli José Manuel Lara cantant-li el Te estoy amando locamente. El Titanic caduca virtualment no sabem quan "és de suposar que prest" però les cintes de vídeo tenen una esperança de vida de 10 anys "depenent de les vegades que es pateixi la cinta, coses del suport magnètic. Així que els addictes al gran naufragi hauran d'esperar al DVD (vídeo digital en format de CD) per tenir la seguretat de poder endur-se'l a la tomba.

La cultura de finals de segle s'adquireix amb les patates i el detergent, s'engoleix de solapa i titulars de diari, té data de consum preferent i es penja a les parets de les habitacions de les joves impúbers en forma de Leonardo. Da Vinci no, DiCaprio... Al cap i a la fi, no sonen tan diferents...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris