cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
10°

Exposicions rares

Sense proposar-s'ho els programadors culturals "supòs" coincideixen en la cartellera algunes exposicions rares, cadascuna pr raons ben diferents. De dues se n'ocupava Cristina Ros en el suplement cultural de diumenge passat. El titular d'una crítica ja apuntava amb molta finesa i precisió les raons per les quals l'exposició és rara: «Europa i la seva cultura com a eina per a una pintura literària»: es referia a la mostra que té penjada aquests dies Angel Pascual al Casal Solleric (que dedica altres espais a Marto; Miquela Vidal i Pablo Serrano). No hauria d'haver dit que Angel Pascual té «penjada» l'exposició. Tot al contrari: aquí no hi ha res penjat, en quasi cap sentit de la paraula. És una exposició minuciosament organitzada, que es pot recórrer com qui segueix les estacions del viacrucis: cada estació és un episodi que aïlladament té uns continguts però que, alhora, es relaciona amb els episodis passats i futurs per un fil narratiu que, en aquest cas, és d'una subtilitat evanescent. No hi ha res que no respongui a un ordre general, des dels temes elegits fins als orígens d'aquests temes, passant per la precisa ubicació de cada una de les obres. L'exposició és rara pel seu caràcter, per la lectura secreta que proposa: res a veure, per tant, amb exposicions convencionals, en les quals la relació d'unes obres amb les altres afloren a primer cop d'ull.

També organitzada per l'Ajuntament de Palma, i comissariada per Àngela García, una altra exposició pot ser qualificable de rara per raons ben diferents. Es tracta de l'exposició d'obres de José Miquel Nieto (a ses Voltes), que ha estat presentant "tot ho hem de presentar d'alguna manera" com un pintor del 98. És igual. La raresa, en aquest cas, neix de la reiterada pegunta: a què ve aquesta exposició? El pretext del 98 no té massa consistència, aquesta és la veritat. Però sí que en té, i molta, el magnífic ofici del pintor, que per a la gran majoria d'illencs és un descobriment, un descobriment estimulant. Servidor tenc una mala tara: m'agrada molt la pintura, i aquest home pintava. Si pintà a Mallorca, a Eivissa, si fou o no del 98 són qüestions tan insubstancials que només s'explica que s'hagin emprat com a coartada perquè aquest país encara és una mica massa petit i sembla que la pintura encara no és un bon argument per organitzar una exposició: hi ha d'haver aniversari, mort o recordança i homenatge de qualsevol espècie. La pintura no basta. Ja canviarem un dia o l'altre...

De les altres exposicions rares, si m'ho permeteu, en parlarem passat demà, perquè ara, com veis, he arribat al final de la secció.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris