nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:

D'Uc

El meu consell és que reserveu ara mateix les vostres entrades per assistir dissabte que ve, dia 17, a les deu del vespre, al concert que Uc oferirà en el Teatre Princial. Aquest teatre ha viscut la setmana passada i l'anterior un èxit realment notable amb aquesta obra titulada El florido pensil, que va començar les representacions amb una clientela molt jove i les va acabar amb uns parroquians amb més cabells blancs que negres "perquè en aquell temps no n'hi havia, de rossos. És una obra estripadota, atrevida, que assoleix els millors moments quan no posa a l'olla grapades de sal gruixada. Del Teatre Principal i dels seus èxits, d'una nova manera d'entendre una acció teatral institucional, del camí encetat per aquest nou equip "Damià Pons-Pere Noguera" perquè el públic prengui possessió del teatre, crec que n'hem parlat poc entre tots, o almanco no hem sabut avaluar correctament aquesta tasca. Però la manca de reconeixement de feines com aquesta ja és ben pròpia del nostre natural, tan donat a penjar medalles al primer xarlatà que arriba de fora i amolla quatre parides damunt paisatge i paisanatge illencs.

Ja ens hem desviat massa. Uc és un dels pocs productes culturals illencs que no s'han quedat reclosos en la seva illa. Els mallorquins, els catalans, els valencians "els menorquins ho ignor" els férem nostres des del primers acords d'«Anàrem a Sant Miquel», i hem seguit les seves veus que ens contaven contarelles entendridores, cançons de resignada fatalitat "«Com voleu, germans, que canti/ si el cor meu va atribulat?»; ens hem sentit esperonats per les seves cançons sarcàstiques, emocionats pel seu lirisme primigeni, ens hem deixat guiar per la poesia de Villangòmez "en un disc d'escassa circulació, que l'ha convertit en una delicatessen per a gent molt especial. I, en fi, Uc ens ha acompanyat durant molts anys de les nostres vides amb la seva gran varietat de registres, no contradictòria amb una personalitat viva i generosa. Cada nova passa que dóna el grup, s'aixampla una mica el patrimoni cultural del país, en aquest cas un patrimoni practicable, a tocar de mà, que ens fa riure, ens fa somriure i, per molts de camins, fa sensibles les paraules i els sons. Sempre ens arriba al cor. És una boníssima notícia que actuïn dissabte que ve. Ja no és tan bona notícia que només ho facin un dia, perquè el grup té cabal musical per omplir un parell de nits, tot i que en aquestes qüestions hi ha entesos que deuen haver pres decisions. Els entesos són els que s'equivoquen científicament. Sigui com sigui, un servidor ja té l'entrada reservada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris