nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:

Contradiccions clamoroses

Entristeix el fet de comprovar com un partit més que centenari, com és ara el PSOE, amb una implantació electoral prou important arreu d'Espanya, es disposa a arreplegar vots a les urnes basques, amb el mateix deler que un necessitat arreplega pells de plàtan en els contenidors de fems. Si més no, resulta paradoxal veure com el mateix partit, que a diverses èpoques de la seva trajectòria ha defensat l'estructura federal de l'Estat, ara escora cap un espanyolisme més emotiu que racional. Els ultres que militen a la «Alianza por la Unidad Nacional», de clara tendència feixista, han endegat una campanya de conscienciació patriòtica amb el lema «recuperemos España». Els tres funcionaris socialistes, adscrits a l'Administració pública, que signaren la proclama de Mèrida en contra de l'autodeterminació, fan campanya a Euskadi amb el lema «por la unidad política de España». La comparança entre els dos lemes és inevitable, i per força ha d'aixecar ampolles a la consciència dels quatre rojos del trenta-sis que encara segueixen a González. Que els socialistes no tenen res a veure amb l'extrema dreta? D'acord. Això no obstant, és possible que tant PSOE com AUN encarreguin les seves campanyes al mateix publicista, perquè el lema dels uns podria ésser el dels altres i viceversa. D'altra banda, i en referència a les eleccions basques, a Euskadi no retronen les armes, però no ha cessat la violència. La treva d'ETA ha possibilitat la desinhibició dels mitiners, i s'escolten desqualificacions i acusacions pujades de to. En qualsevol cas, Pepé i PNB compleixen amb el paper que tenen assignat. I la gent d'EH, també. En canvi els socialistes s'han proposat créixer o assegurar-se un nombre substanciós d'escons al parlament a força de rapinyar, als conservadors, els vots que s'han guanyat els seus regidors en oferir el clatell a les pistoles d'ETA. I, per tal d'aconseguir-ho, reivindiquen l'Espanya del «café para todos» (però que sigui descafeïnat), sense reparar en el fet que el seu discurs fretura de la més elemental coherència ideològica. Canvien de look, els socialistes, segons el pretenent que festegen. Així de clar. El PSOE, a Euskadi, vol ésser més espanyolista que cap altra formació, de la mateixa manera que, a Catalunya, pretén ésser més catalanista que Pujol. D'aquesta voluntat d'embullar fil no en pot sortir res de bo. Ara, els del carrer Ferraz han enviat Chaves, Rodríguez Ibarra i Bono a fer campanya a Euskadi, perquè són oradors, sobretot els dos primers, que freturen de mesura. Es proven ells amb ells a veure qui la diu més grossa a favor de l'ultranacionalisme espanyol. I els seus els aplaudeixen, enlluernats, sense adonar-se que el missatge, que els colpeix tan favorablement, té més de conservador que de socialista. Volen guanyar vots com sigui, encara que els hagin de cisar de les butxaques del Pepé. A curt termini, l'estratègia que han endegat els pot donar bons resultats, encara que no és gaire honesta. Prest o tard, el pamfletisme dialèctic cansa, fins i tot als mesetaris que encara se'n fan creus de com Azaña va atrevir-se a cedir poders a l'Avi. Tanmateix, els socialistes, pel fet de cridar més i més fort que els altres, no seran més convincents. La prova més contundent en contra seva ens l'aporta l'ultra Ynestrillas que, en un míting d'homenatge a la bandera espanyola, va adherir-se incondicionalment al comunicat de Mèrida. Amb companys de viatge d'aquesta mena, el PSOE pot plegar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris