algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

Moratòria

L'aprovació pel Consell Insular de Mallorca d'una moratòria urbanística és un dels fets polítics més importants de la present legislatura. Les crítiques no s'han estorbat gaire. Tanmateix, tot el debat és més virtual que real, i ho és, perquè no es tracta d'una mesura definitiva amb una incidència, en principi, indefinida, és simplement la suspensió per sis mesos d'una sèrie de planejaments; per tant, d'aquí a sis mesos cap, part o tots aquests terrenys tornaran a gaudir de la mateixa classificació que havien tingut fins la decisió de la institució insular. Així doncs, la primera constatació que cal fer davant afirmacions categòriques siguin en el sentit d'haver operat una desclassificació, sigui d'estirar-se els cabells per un excés de celeritat o violació dels drets adquirits s'han de posar en quarantena, concretament per un termini de sis mesos. Tot i això, podem estar davant l'operació territorial més valenta pressa d'ençà la Llei d'Espais Naturals. No se pot ser tan hipòcrita d'expressar la necessitat de posar límits al nostre creixement urbanístic, teoria; i quan arriba l'hora de concretar, que res te vagi bé. La moratòria pot ser millor o pitjor, pot afectar o haver deixat fora determinades unitats; el que és evident és que és el primer intent seriós i, sobretot, amb eficàcia real per intentar posar ordre al desgavell constructiu que ens condueix directament a la fallida econòmica. Per què tots els meticulosos que bramen al vent les seves queixes, no han obert la bocota durant catorze anys de menfotisme, de desenvolupisme quantitatiu, de baixada del nostre producte turístic per un excés d'oferta? Així doncs, segona constatació, el cinisme dels crítics que a l'intent de passar a un model no fonamental en el creixement desaforat ho desacrediten, en base a arguments insostenibles, com insostenible és la política territorial que no atacaren amb tanta contundència. Té una certa gràcia que els motius que informen l'acord del Consell agafin com a punt de suport l'Avenç de Directriu Territorials fetes pel Govern Balear. Són Matas i els seus els que postulaven un redimensionament del sòl classificat. Què es pensaven que això són paraules que se du el vent, deixant només les edificacions fetes pels seus amics? Com pot ser que un Govern defensi amb tanta passió un projecte immobiliari com el de Son Ferrandell, amb la histèrica Estaràs que amb la constitució a una mà i el ciment a l'altra ens preten fer combregar amb autèntiques barbaritats. A tots els que apel·len a una violada seguretat jurídica o al principi de legalitat en l'actuació administrativa o a possibles enormes indemnitzacions; a tots els escau un recordatori al respecte, no són les declaracions públiques les que fixen la conculcació de principis tan importants per al nostre sistema com els esmentats; precisament per això existeix una jurisdicció que és la contenciosa administrativa, per tant, si a qualcú se li ha violat un dret, no passin gens de pena, que podran acudir als jutajt i obtenir una tutela judicial efectiva. Així doncs, tercera constatació, l'aplicació de la teoria del Govern és rebutjada per aquest mateix Govern deformant les coses i amagant que els perjudicats sempre tendran vies per defensar els seus drets. Però és que a més a més, el criteri triat per la moratòria sembla el més raonable, s'intervé en els urbanitzables del litoral perquè són les zones més saturades i en els urbanitzables que impliquen la creació d'un nou nucli de població perquè com assenyalen les Directrius només té sentit nou sòl de desenvolupament urbà al costat dels nuclis ja existents i perquè aquests nuclis són insuficients. Evidentment, que el llistat concret tindrà més d'una previsió desafortunada i, segurament, aquest procediment no és el més desitjable. Tanmateix, crec que és millor això que res, més val aturar i dir reflexionem, que esperar amb impotència que el Govern assumeixi les seves responsabilitat i tregui endavant tots els instruments territorials que des del 1987 aquesta terra ha de menester com l'aigua, bàsicament, perquè si continuam esperant és probable que aviat no quedi ni aigua. Així doncs, quarta constatació aquesta moratòria pot ser un mal, però en tot cas un mal menor comparat amb el mal extrem que és continuar romanent aturats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris