cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

El cor és un caçador solitari

La simplificació no és admissible en cap locució ni en cap escrit que ha de veure la llum pública, però sovint és còmoda. Si més no, en prendre un apunt del natural. Aquestes retxes són exactament un apunt del natural, sense voluntat de posterior elaboració en tasca més laboriosa. La figura central d'aquest esbós seria un amic meu, escriptor, d'ideologia conservadora, moderat i liberal i, sobretot, civilitzat. No viu la política del dia a dia, tan estripada i tocada de cutror, però la seva gran cultura política el mena a anàlisis periòdiques d'ombrívoles conclusions. I el preocupa molt que alguns vessants de la cultura estiguin exclusivament en mans de l'esquerra, mentre la dreta rebutja La Balanguera com a himne de Mallorca "i de la Comunitat", no ha après cap lliçó de Joan Estelrich, per exemple, o de Guillem Forteza, ni s'ha interessat de bon de veres per Llorenç Villalonga o els mossens Alcover, Galmés. Ni, si m'apures, per Costa i Llobera o Joan Alcover. Òbviament, no és un d'aquests conciutadans nerviosos que distribueixen el nostre petit món en un teu i meu, ni fa a trossos la cultura per jugar-hi al Monopoly, però és conscient de fins a quin punt el país s'empobreix quan una societat no és enterament hereva de la pròpia cultura. En una carta "encara és dels que escriuen cartes", l'altre dia feia broma: «O sia que als meus papers, si tenen una mica de futur, qui els defensarà de l'oblit seran un parell de professors del PSM».

Home, tant com això, no ho diria. Que el panorama que hem transitat aquests anys podria encaixar en aquesta predicció amable, és passablement encertat. Ah, i gràcies, perquè, si no, possiblement el meu amic ni tan sols escriuria en català. O llançaria al buit les seves energies en batalletes sobre la biodiversitat de la llengua o vés a saber. En el seu to endevín "i no d'ara, ja fa alguns anys" un cert desencís: pressent que els «seus» en política "això és un esbós" ni tan sols l'arribaran a entendre. Per ventura tampoc hi dedicaran el mes mínim esforç. Però un servidor no ho té tan clar: crec que del seu costat ja hi ha moltes persones que s'hi aferren, a la tasca. Encara són caçadors solitaris, però Déu n'hi do. Saben que s'entrebancaran més per mor dels seus que no per cap altra cosa. Així i tot, van endavant, i això és bo per al país, per a tots.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris