cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Quina sortada!

S'ha d'admetre que quan el Govern es posa a fer campanyes publicitàries li surt una vena poètica que sols li coneixem en els grans espais publicitaris de carrer o en el temps publicitari de la televisió. Tant fa si es tracta d'una campanya de promoció turística exterior, d'una campanya de difusió de les Directrius d'Ordenació del Territori pel consum intern, o d'una campanya per estendre el sentiment identitari dels illencs. En els tres casos les imatges tenen un encant irresistible presidit per un sol radiant, una mar que encén les passions del cos, una terra "les illes" tocades per la mà de Déu i unes persones sempre somrients qualsevol que sia el seu sexe o la seva edat.

No sé si els responsables ho saben, però es tracta del mateix discurs poetitzant que elaboraren vells viatgers aristòcrates sobre la Mediterrània en general, un discurs que avui ja té tonalitats kitsh i que va ser superat pel discurs geogràfico-humanístic que Fernand Braudel brodà en un clàssic de la historiografia francesa i europea.

En la campanya actual, la de «Ho tenim tot», m'ha semblat entendre que els illencs ens passam tota la vida contemplant primer la mar i somrient després. Potser una part petita del nostre temps el podem dedicar a tan reconfortants activitats que, com diuen els irlandesos en referir-se a la primera, estimula les passions corporals i intel·lectuals i, a la vegada, dóna tranquil·litat a l'ànima, però en general ens dedicam a altres activitats menys poètiques que tenen a veure amb anar a fer feina i mantenir relacions socials.

Som sortats, diu l'anunci, per viure en aquestes illes. Ves per on han utilitzat un dels tòpics més estesos entre els nostres visitants per referir-se a nosaltres, tòpic que arriba a esdevenir una autèntica virgueria intel·lectual quan alguns visitants o residents forasters arriben a dir que quina sortada tenim de ser bilingües!

Així, doncs, el govern adopta en la seva campanya institucional el mateix argument que els nouvinguts fan servir per descriure "poèticament" una realitat que els sobta: aquí hi ha una vella cultura que es resisteix a morir, però no en farem cas.

A mesura que la campanya avança en els dies veim com darrere el teló de les ones rompent a les platges se'ns apareix la gent, la gent somrient perquè constata que malgrat tot les ones segueixen rompent a les nostres platges. Tot això per aprofundir i/o estendre el sentiment de pertinença dels balears a una comunitat.

Ens ho podem prendre a broma, però em fa la sensació que aquesta campanya va adreçada a un públic que no som els mallorquins, els menorquins, els eivissencs o els formenterencs. Això és per gent de fora que se sent atreta per unes illes gairebé deshabitades on els pocs que hi viuen somriuen tot el temps, unes illes que s'han de colonitzar. Com que, evidentment, això no és cert el que deuen voler és construir la nova identitat balear marginant i oblidant la vella identitat, la que ens fa un poble culte i digne com tants d'altres n'hi ha al planeta.

No som dels que somriuen, som dels que miren la mar i no precisament per apassionar-me sinó per donar l'esquena a tanta banalitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris