algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Avortar (i II)

Tenc la convicció que avortar és una decisió mol difícil, traumàtica i dolorosa, que sovint deixa seqüeles físiques i, sobretot, psíquiques profundes. Crec que, en la majoria dels casos, l'avortament és la conseqüència d'un procés no desitjat i que la decisió ve determinada i condicionada per elements hostils, per situacions límit, per circumstàncies no gens fàcils. En qualsevol cas, és una realitat, una pràctica que es realitza amb freqüència. En aquest sentit fóra desitjable engegar i reforçar tota classe de mesures preventives, informant la població, especialment els adolescents, de les pràctiques que no comporten risc, posant al seu abast els mitjans necessaris i suficients per evitar punts sense retorn. Això no obstant, és un fet que massa sovint es practica l'avortament en condicions higièniques i mèdiques precàries. També és un fet que les classes més desprotegides, menys formades, econòmicament més dèbils, són víctimes d'aquesta desigual situació i les que més pateixen les conseqüències. Aquest fet, per ell mateix, ja mereix una reflexió en profunditat.

L'església, un dels col·lectius més implicats en el problema, té tot el dret a manifestar la seva opinió, que sens dubte vindrà determinada per les seves creences. La seva és una actitud lícita en la pluralitat, però crec que la societat no confessional li pot exigir respecte i tolerància envers les decisions que no s'ajusten als seus postulats. La història ja ha demostrat que ningú no està en possessió de la veritat absoluta. Bé està que els representants de l'església facin arribar la seva postura als seus feligresos, a la societat en general, però crec que seria més lògic i desitjable que, en lloc d'aferrar-se als dogmes de la doctrina, analitzassin el problema des de la dimensió més humana, avaluant les destrosses que ocasiona i ajudant, des de la reflexió desapassionada, a la seva solució, en lloc de carregar el feix amb amenaces d'excomunió.

Discutir, a hores d'ara, els tres supòsits que la llei contempla sobre la interrupció de l'embaràs i fer comparacions desafortunades del quart supòsit, me sembla un senyal inequívoc de l'allunyament dels problemes que pateix la societat. I tenc la percepció que també hi ha un allunyament del sentiment cristià, car són més intransigents amb les febleses i els errors humans que el mateix Jesús, si les escriptures són certes. Pel que fa als polítics, convé recordar al govern de l'estat, i al seu partit, que Espanya ja no és un estat confessional i que la seva actitud m'ha recordat les relacions de la democràcia orgànica amb el Vaticà. I als partits estatals a l'oposició que la disciplina de vot, en un tema que hom hauria de jutjar i votar en consciència, és una mesura perversa. Uns i altres han actuat més per interessos polítics o electorals que per conviccions. Me resistesc a creure que el seu electorat sigui tan uniforme.

Mentre ses senyories s'obssessionen per estratègies de conveniència, cercant satisfer pressions d'un altre signe, el vertader problema segueix sense ser discutit en profunditat. Hi ha d'haver, òbviament, una llei justa que reguli l'avortament. De la mateixa manera que n'hi hauria d'haver una que regulàs l'eutanàsia i, en aquest cas sí que el malalt terminal que vol morir amb dignitat és propietari del seu cos, car no afecta cap altra vida.

Intuesc que un dels tres supòsits en vigor dóna alguna de les claus del problema. Quan la vida de la mare està en greu perill per culpa de l'embaràs, la llei prioritza els drets de la mare. Això du implícit que: 1) teòricament el no nat té uns drets els quals, en circumstàncies extremes, queden en segon terme als de la mare i 2) hi ha un reconeixement que el no nat és una persona, car si no ho fos no tindria drets i no seria necessari prioritzar els de la mare.

En la meva opinió, tot i que es tracta d'un problema complex, amb implicacions religioses, socials, ètiques, morals i científiques, el bessó de la qüestió i la seva solució es troben en la mateixa societat, que sovint s'entesta a regular els drets dels animals i és incapaç de reflexionar sobre els drets que haurien d'assistir a les persones que encara no han nat, però que ja tenen vida pròpia, malgrat sigui dins la mare.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris