lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

Esquerra Unida

Ho deia Ben Vickers divendres passat a la seva pastilla, que Esquerra Unida és un partit diferent, ja que tot i ser d'àmbit espanyol no té cap inconvenient a coincidir amb els nacionalistes en demanar el dret d'autodeterminació o de fer pràctica política de Països Catalans entre les federacions de cada territori. Amb Julio Anguita al capdavant, EU és l'única formació política que ha assumit de forma valenta i coherent les seves idees, per molt contra corrent que puguin anar. A Anguita se li poden retreure moltes coses, però sens dubte mai no se li agrairà el suficient el mantenir un discurs i una pràctica política que trenca amb el pensament únic vigent. Anguita ha volgut convertir EU en una alternativa pel votant d'esquerra. Però clar, perquè hi hagi alternativa, aquesta ha de ser, primer de tot, percebuda pel possible elector. D'aquí la necessitat no només de diferenciar-se del PSOE sinó d'allunyar-se'n tant com sigui possible, a vegades fins i tot assumint aliances tàctiques de difícil explicació. Una pràctica que li ha valgut llosques de pertot arreu del progressisme «modern» però que les enquestes semblen començar a avalar, perquè EU ha aturat el descens, s'estabilitza i amaga a l'alça.

A Balears, la tàctica i l'estratègia d'Anguita han estat duites a terme per Eberhard Grosske, adaptan-les amb notable habilitat. Per a molts d'electors que no tenen una adscripció més concreta que la de ser progressites, EU s'ha revelat al llarg d'aquesta legislatura com el partit fresc i diferent dels altres. Si finalment es concreta el pacte amb Els Verds, aquesta imatge es pot projectar encara més nítidament a ulls de molta gent. Hores d'ara sembla que l'espai d'EU està consolidat, i qui sap si s'eixamplarà. És vera que la seva actitud, diguem-ne anguitista, xoca sovint amb els que volen ser una alternativa de centre-esquerra al PP i, per tant, la dificulta i indirectament afavoreix els conservadors. Però només faltaria que es responsabilitzàs a EU que el PP fos el partit preferit dels ciutadans. Al cap i a la fi, que governi el partit més votat és la norma habitual d'una democràcia, agradi o no. En qualsevol cas, per a tots aquells ciutadans de Balears que tenen un sentit liberal de la vida i que creuen de veres en la saludable marginació de la vida política dels representants de la teocràcia vaticana, o que pensen que són censurables per igual els xiulets a Raimon a Madrid i a Fèlix Pons a Lluc o que l'objectiu de la Política és la persona i no les pàtries, ni els déus ni els reis... és a dir, per a tots aquells que creuen que la diferència de criteris entre els individus no és dolenta, sinó enriquidora, l'existència a les institucions d'EU ha estat, certament, un alè d'aire fresc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris