algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
10°

Drets col·lectius?

La hipocresia és un mal molt estès. N'hi ha molts d'aquells que tenen per màxima fes el que jo et dic, però no facis el que jo faig. Darrerament un dels col·lectius més proclius en aquesta filosofia és el de pensadors polítics espanyols. Entre ells ocupen un lloc destacat els filòsofs Eugenio Trías i Fernando Savater. El primer des de les pàgines d'El Mundo i el segon des de les d'El País, clamen una vegada i una altra, per activa i per passiva, en contra de l'existència dels drets col·lectius, els quals oposen als drets individuals, amb els quals, aparentment, sí que hi creuen.

Aquesta gent diu que no reconeix cap tipus de dret als pobles, però sí a les persones. Segons ells el poble mallorquí com a tal no té dret a res, ja que és un col·lectiu. En Pere i Na Miquela sí que en tenen, perquè són persones.

Aquesta tesi els porta a negar el dret d'autodeterminació, el dret d'imposar l'idioma propi del país a l'educació, el dret a legislar sobre quotes de cinema en llengua pròpia...

Un dels darrers articles de Savater concloïa que no es pot negar el dret a uns pares que viuen en una comunitat bilingüe que el seu fill o la seva filla rebin l'ensenyament en castellà, perquè es violaria el dret individual dels pares. El dret del poble mallorquí que pervisqui el seu idioma no compta, perquè és col·lectiu.

Aparentment el raonament és atractiu. Posem l'individu part damunt de tot! Visca la llibertat total i absoluta! És una filosofia interessant i bella. El mal és que només la volen aplicar a segons qui i en segons quines condicions. Per exemple, si es tracta d'una comunitat que no és bilingüe, en el sentit que ells donen a aquest mot, què passa? Els pares ja no tenen els mateixos drets? Si el que sempre ha de prevaler és el dret individual, que té més a quina comunitat estiguem? Amb aquesta filosofia a la mà només importa el que vulgui la persona. Si una família mallorquina va a viure a Sevilla, els pares, en virtut dels seus drets individuals haurien de poder exigir que l'ensenyament dels seus fills fos en català. Si una família alemanya ve a viure a Mallorca, els seus fills han de poder estudiar en alemany. I el mateix si es tracta d'una família marroquina, o bretona o aimarà.

Però aquests senyors mai no contemplen aquesta possibilitat. El seu nacionalisme espanyol excloent els impulsa a atorgar uns drets individuals i col·lectius (aquests darrers no els anomenen però a la pràctica els defensen perquè mai no els qüestionen) als castellans i només drets individuals als altres. I alerta que fins i tot el drets individuals ens volen aixafar. Si jo vull exercir el meu dret de veure cinema en català i no hi ha cap local que en projectin, on queden els meus drets individuals? Les lleis del mercat, que són col·lectives, no toquen estar per sobre dels meus drets personals. En aquest cas sembla que l'única forma de poder-los exercir és que les administracions públiques hi intervenguin imposant una normativa que permeti a tothom poder veure qualsevol pel·lícula en l'idioma que vulgui. En cas contrari seran vulnerats els drets individuals de qualque consumidor. Hi hauria d'haver cinema en qualsevol de les llengües que elegissin els espectadors. Però clar, si s'imposen quotes, se coarta la llibertat individual de l'exhibidor a projectar els films en l'idioma que li dóna la gana. A part de la impossibilitat tècnica i econòmica per dur-ho a terme.

Realment és mal de resoldre tot aquest embolic. Si ens centram únicament en els drets individuals, rebutjant totalment els col·lectius, ens trobam en una situació d'un conflicte flagrant, ja que quan una persona vol exercir aquests drets, automàticament es troba enfrontat als d'una altra persona, en el millor dels casos i en una impossibilitat material en molts d'altres.

Aquests pensadors que tan clara tenen la seva filosofia haurien de començar explicant com s'ho farien perquè tot això quadràs sense problemes. A mi em sembla impossible i crec que ells també ho saben. Però mentre ho diuen emboliquen la troca i passen per bons al·lots i defensors de la llibertat davant les ments angelicals que els llegeixen. Els dolents som nosaltres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris