nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Agraïment a la Policia Local i confiança en el futur

Sr. director: El passat dimarts dia 6 ens telefonaren a les quatre i quart de la matinada. I què deu haver estat? Que hi deu haver qualque denou? Tots els de ca nostra ens aixecàrem del llit més aviat que de pressa, esperant qui sap què. Un membre de la Policia Local informava que el meu cotxe, un turisme d'allò més corrent i que ja té 11 anys, es trobava a la plaça de Llorenç Bisbal, amb el pont fet i tots els fils que penjaven, aparcat de qualsevol manera i carregat d'objectes robats. No és gaire difícil d'imaginar el que devia/en cercar aquell/s que el s'endugué/ren... a aquelles hores i en tal lloc. La cosa és que jo no m'havia temut de res, era a ca nostra, dormint ben tranquil·lament i sense imaginar-me que algú estigués cometent cap delicte amb una pertinença meva, que era aparcada al meu carrer unes poques hores bans. Amb l'espant corresponent, demanàrem al policia què havia succeït. No ens pogué donar gaires detalls, però ens volgué tranquil·litzar en dir-nos que una grua s'enduia el cotxe «a dormir» al dipòsit de Sant Ferran, ja que havien de comprovar les empremtes que s'hi poguessin localitzar. Així mateix indicà que telefonàssim al matí per saber quan estaria disponible altre pic. Al matí, la conversa amb la «Sala d'Atestats» no pogué ser més profitosa. Una veu ben amable m'informà cabalment de tot quant calia per anar a recollir-lo i que era convenient, pel fet que ja s'havia recuperat, formalitzar una denúncia per robatori. Així ho vaig fer, i al cap d'unes hores una grua el recollí per portar-lo al mecànic, ja que necessita «mà de metge». Entre una cosa i l'altra hauré de pagar un caramull de pessetes que no feia comptes!

Amb tot això he recordat que des que el tenc he hagut de fer adobar: els cops que m'hi han fet, a les dues portes, «jugant a futbol», o a puntades de peu, si ho voleu d'una altra manera; les ganivetades de què han estat objecte les rodes (dues el mateix dia!) en tres ocasions; 3 retrovisors exteriors; el pany, altres tres vegades; el vidre de darrera (amb una martellada, o ves a saber amb què)... I ara, hi hauré d'afegir la factura que m'espera!

Ja sé que per tots els barris de Palma n'hi ha que fan desastres i que es dediquen al robatori i a fer destrosses de llevant fins a ponent... però és que en el meu, la Soledat, n'hi ha que en són «catedràtics!» Pertot couen faves, ja ho sé, però, és que nosaltres.. ja n'anam ben servits!... Voldria poder confiar que la propera obertura d'una comissaria de Policia Local ran de la plaça dels Mínims, a la cantonada dels carrers de Cabrera i de Fornaris, al cor mateix del barri, suposarà un llumet d'esperança per a tots aquells qui, com jo, estimam aquest tros de «foraporta» perquè hi hem nascut, hi vivim o hi treballam, i que aquest serà un punt de partida perquè les coses comencin a canviar... per bé. Si després de la seva inauguració, supòs que amb tall de cinta inclòs, amb bombo i plateret i fotografia oficial als diaris locals, les coses no van com haurien d'anar, hauré de pensar, una vegada més, que la Soledat continua essent el parent pobre de Palma, la «ventafocs» del conte, el calaix de sastre on tot hi cap. Fins i tot les... «misèries» haurien d'estar ben repartides! I així mateix, encara ho he pogut contar amb bon nom!

Caterina Ramis Cabrer.
La Soledat. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris