cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
10°

Glosa dominical

El Vaticà del senyor Wojtila ha fet aportacions tan notables a l'epopeia del desballestament de les grans burocràcies comunistes de l'Est, per posar-ne en valor els sediments catòlics, que ara es creu en un cert dret moral o diví de prendre part en més decisions encara que abans. Però no que «molt» abans. En realitat, el Vaticà aspira a poder intervenir en tantes decisions com ho feia «molt abans». Vol la seva part del botí. Així, ara el diari vaticà L'Osservatore Romano s'ha queixat amargament perquè l'Acadèmia sueca ha atorgat el premi Nobel a l'escriptor José Saramago, una dona, segons la ministra de cultura espanyola, com ben bé ja sap tot el país sense que passi res. Què hauria passat si, a més de comunista, hagués estat una dona? Una dona comunista és més perillosa que un home comunista o no fa l'alçada com perquè els caps pensants del Vaticà se'n preocupin? No ho sabrem mai. D'allò que s'ha queixat el diari vaticà és de la concessió del premi a un escriptor «comunista». Encara més: a un comunista «recalcitrant». De la qual cosa es pot deduir que el premi «està orientat ideològicament». Una altra cosa és que el senyor Wojtila beatifiqui capellans pronazis o en un tres i no res fes enllestir els papers per a la beatificació d'Escrivá de Balaguer, el fundador de l'Opus, mentre el pobre pare Rosselló, fundador dels «coritos», veu com la seva causa a penens es mou. I és que estan disposats a cobrar tot el que han fet per ajudar a donar l'empenta definitiva, sobretot a estats com Polònia. Federico Zeri, de qui fa un parell de dies comentàvem la mort, havia escrit: «La societat (polaca) em va causar una impressió terrible. D'un nivell cultural extremadament dèbil, per no dir inexistent, d'un nacionalisme exacerbat, habitada per la presència constant d'un cristianisme fanàtic, un gloriós representant del qual se'ns presenta avui com a trist exemple». La seva clara visió de Polònia continua, fins a concloure: «Només li devem dues personalitats excepcionals, encara que foren fecundades per altres cultures: la francesa en el cas de Chopin, i l'anglesa en el cas de Conrad». Wojtila és una personalitat excepcional, però la devem íntegrament a la cultura catòlica polaca, propensa, com ben bé ens ensenya la història, a tota casta d'excessos. L'acusació d'orientació política a l'acadèmia sueca per haver distingit amb el seu famós guardó un escriptor «comunista recalcitrant» és una mostra d'aquests excessos. En el fons, hi ha aquesta simple realitat: han fet la feina i volen passar factura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris