algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

Sínode a Mallorca: una fita en la història

La data d'avui no hauria de passar per alt a cap membre del nostre poble. El bisbe Teodor ha convocat Sínode, és a dir reunió de capellans, de religiosos/es i laics perquè, d'una forma clara i sistemàtica, els vol proposar les qüestions més urgents de l'Església de Mallorca i vol demanar-los parer sobre quina és, avui, la solució més adequada i evangèlica de solucionar-les, comptant amb tots, amb l'ajuda de tots. És un exercici vertader de comunió dins una Església que, sobretot, es defineix i s'autentifica com a comunió dels creients en Jesús, que viuen i lluiten en el nostre poble.

Ja duim tres cursos de preparació per a l'assemblea que aquest horabaixa s'inaugura a la Seu. Hem repassat, personalment i en grups, els qui ens hem sentit apel·lats per aquesta crida del bisbe els greus problemes que ara afecten la comunitat catòlica mallorquina. El resum d'aquest reflexió s'ha articulat al voltant de set nuclis temàtics. Crec que és interessant que els mallorquins coneguin quines són les preocupacions i els ideals i programes dels catòlics d'aquí. Primerament, un esforç de situació en aquest món on vivim: com és la societat mallorquina, quins reptes ens presenta, com s'hi situa la nostra Església. En segon lloc, com anunciar avui la Bona Nova de Jesús, amb quins mitjans, amb quines passes, on, a qui? Llavors, com hem de celebrar la fe i la salvació: què diuen, què han de dir els sagraments als practicants de cada dia, de cada diumenge, als ocasionals? El quart punt: l'Església formada per tot el poble de Déu, i dins ell la família, el bisbe i els capellans i diaques, els religiosos/es. Com ens hem de comportar, com ha de ser creïble el nostre testimoni per atreure la gent a la fe? En quint lloc: com l'Església a Mallorca ha de viure la fraternitat, ha de compartir els béns, ha de ser servidora del nostre poble. Tema sisè: l'Església de Mallorca oberta a les altres confessions cristianes, a les esglésies i pobles del Tercer Món, als turistes que ens visiten. Finalment, com ha d'estar organitzada avui la nostra diòcesi perquè sigui més eficaç, dinàmica, feel a l'Evangeli i feel al poble.

Com prou es veu, tota la temàtica de l'Església entra dins aquests set temes. És una revisió en profunditat i amplitud de la presència i de l'acció dels cristians catòlics mallorquins avui.

Els Sínodes sempre han estat ocasió de revisió. Els més antics que tengué Mallorca, des del segle XIII, eren més aviat promulgació dels decrets episcopals al clero. En l'Edat Mitjana n'hi havia cada any, per regulats per les antigues consuetes de la nostra Seu. Hi hagué un buit de segles. Vingueren llavors, després del Concili de Trento, els sínodes reformadors. La cosa s'assegué a partir de 1692; no se'n celebrà cap fins al 1932, convocat pel bisbe Miralles. El darrer, abans de l'últim Concili, va ser el del bisbe Enciso (1958-60). Amb alts i baixos i buits notables, els Sínodes han marcat la línia de la nostra Església.

Per això avui és un dia històric. És el primer Sínode celebrat després del Vaticà II. La forma de preparar-lo, la convocatòria, la formació de l'assemblea sinodal ha variat moltíssim des dels darrers, regulats per l'antic Dret Canònic. Per primera vegada religioses i seglars prendran part amb veu i vot a l'assemblea. El rumb i la seguretat de la nau, en què som embarcats «al vent de l'Esperit», necessita el parer de tots: del bisbe, dels seus col·laboradors immediats i necessaris, els preveres, dels religiosos/es, de tot el qui se sent i es confessa cristià. Tots tenim una paraula, des de diverses responsabilitats i punts de vista. A partir de les assemblees i dels debats del dissabte 17, en el col·legi de La Salle, sinodals i bisbe cercarem intensament la concordança en la fe, en la forma de predicar avui l'Evangeli, de ser-li feels, d'oferir llum i esperança al poble que estimam i del qual ens sentim solidaris en el goig i en les ànsies, en les angúnies i en els delits, en l'emprenta de caminar sempre endavant i mai retrocedir, com Ramon Llull, com Juníper Serra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris