nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
16°

Més habitatges de protecció autonòmica per a joves

El panorama de l'habitatge per a la gent jove, a Palma, no és d'aquells que facin mirera. Més tost, esdevé una d'aquelles realitats ciutadanes que duu a pensar i creure que no té rés d'encisadora. El preu dels habitatges, en general per a tothom i en particular per a la gent jove, està ben pels niguls.

És cert que hi ha alguns joves de Palma que no tenen cap problema, a l'hora d'aconseguir un habitatge on establir-se. No només no en tenen cap, de problema, sinó que, fins i tot, en tenen per salar i vendre, d'habitatges: són aquelles al·lotes i aquells al·lots de famílies benestants, amb recursos econòmics més que suficients per aconseguir l'habitatge que desitgin amb tota comoditat.

D'altres joves, en canvi, se l'han de cercar de mil i una maneres, com poden, aquest habitatge més o manco digne, on fixar-ne el lloc de residència i d'estada permanent. A base de molts d'esforços i de no poques dificultats, arriben a trobar-ne algun qualque dia en algun indret de Palma. Però no és una tasca que els resulti gaire fàcil.

Un tercer grup de joves, "que malauradament cada dia que passa va més en augment a Palma", el constitueix aquella gent jove que no disposa de recursos suficients per obtenir un habitatge, pel simple fet que no ha trobat cap casta de feina que li permeti obtenir uns ingressos econòmics estables. Per molt que en cerqui, d'habitatge, mai no n'arribarà a trobar cap on poder viure.

Qui no té feina, no obté doblers; i qui no té molts de doblers no pot tenir cap casta d'habitatge. És la implacable llei del mercat que afecta així la gent jove.

Doncs bé. N'hi ha que pensam i creim que una de les finalitats de les administracions públiques consisteix justament en això: rompre, d'alguna manera, aquesta llei del mercat tan poc humanitària, suavitzant-ne els afectes negatius.

Si és cert que «tothom té dret a un habitatge digne», com declaren les legislacions més democràtiques del nostre entorn més immediat, correspon als poders públics aconseguir que aquest dret sigui respectat. Per tal que sigui cert que «tothom té un habitatge digne».

Lamentablement estam veient que institucions públiques que han estat creades justament per a la promoció pública de l'habitatge a les Illes Balears, s'allunyen cada cop més d'aquesta finalitat original endinsant-se vergonyosament pels viaranys de la pura i dura promoció immobiliària «entre la gent que disposi de mitjans econòmics suficients».

Això fa que la gent jove del segon i tercer nivell que apuntàvem més amunt, ho tengui molt més cru encara. Sobretot si, com sembla, fins i tot s'hi ha deixat de plantejar la promoció pública de habitatges en règim de lloguer i s'ha estret molt més encara el camí per als habitatges de règim especial.

Es veu que, per l'Institut Balear de l'Habitatge del Govern balear, qui no té doblers a bastament, no pot tenir accés a cap habitatge d'aquest parc públic de domicilis. És molt dur això, i tambe molt cruel. Però així és «l'habitatge de protecció autonòmica» a la nostra ciutat de Palma.

Cecili Buele i Ramis, regidor del PSM-Nacionalistes de Mallorca a l'Ajuntament de Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris