nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
17°

Jacobinisme socialista

E ls socialistes a l'oposició, com els populars a la passada legislatura, només ofereixen diàleg i comprensió mútua quan es tracta de formar un bloc per frenar les reclamacions dels que ells anomenen nacionalistes perifèrics. És a dir, els nacionalistes no perifèrics, més coneguts, en teoria política, com a nacionalistes d'estat, mantenen una mateixa visió i concepció d'un aspecte capital de la història espanyola contemporània: l'articulació territorial. Alternativament, uns o altres han vingut martiritzant els governs de González o Aznar amb acusacions tipus: evitar que el Govern s'hagi d'agenollar davant els nacionalistes catalans. Ara, Borrell, il·lustre català convertit fervorosament a la causa de destrucció de la seva nissaga, acaba de fer pública la seva proposta d'enteniment amb els companys nacionalistes de dreta per acabar amb la intolerable pressió de Pujol i Arzallus. El problema dels socialistes espanyols és que volen jugar a diversos jocs a la vegada. El seu candidat Maragall aposta per un discurs d'accent catalanista per mirar de sortir victoriós de la seva carrera cap a la Generalitat. El seu responsable de política autonòmica es dedica a produir textos federalitzants sense un sentit concret. I Borrell va fent mostres d'encarnació de l'espanyolisme més centralista i més passat de moda que caracteritzà un general que comandà molt fa uns anys. Als socialistes del discurs més sensible amb les nacionalitats no se'ls pot creure ningú amb una certa perspectiva. De fet, moltes posicions que avui defensa el PSOE serien insostenibles en una societat mínimament informada i amb un grau d'exigència raonable. No m'estic referint al terrorisme d'estat. Ben al contrari, estic pensant en la invitació a la desmemòria col·lectiva a la qual ens vénen sotmetent d'ençà que deixaren el govern. Sí senyor!, pot sonar estrany però, el principal partit de l'oposició a Madrid, ha governat ininterrompudament i per àmplies majories de l'any 1982 al 1996. Els socialistes han tingut la possibilitat d'aprovar el quart supòsit de l'avortament i no ho han fet; han pogut promulgar una llei d'objecció de consciència que igualés el temps de prestació social al de mili i no ho han fet; i, sobretot, han pogut dur a la pràctica el seu pregonat federalisme i no ho han fet. I això només per esmentar algunes de les darreres actuacions protagonitzades, amb gran desplegament de propaganda, per aquesta força política. Evidentment, que han fet coses positives. Simplement, es tracta de palesar una realitat, els socialistes que ara són tan progres, quan seien els seus culs a les cadires del poder eren molt més conservadors. I segurament, és en el tema autonòmic on han practicat més el doble llenguatge i la manca profunda de receptes per solucionar el conflicte. Els barons territorials amb fórmules eclèptiques, intentant ser més papistes que el papa, i bastint propostes inassumibles per el partit a nivell estatal. Els líders centrals disparant contra la bèstia negra que més vots dóna a l'altiplà: els catalans. Certament, per formació, duen fins el moll de l'os, inserida la benevolència de tot allò públic, i de la importància de l'estat com a motor de la vida social, cultural, econòmica i política. Per convicció són obrers i espanyols, la diversitat és un valor que està bé més enllà de les fronteres però, a l'interior mantenen la visió que un estat s'ha de correspondre amb una única nació, i les peculiaritats regionals no han de passar de gràcies folkòriques pintoresques. Les fites de la llei de política lingüística catalana han de ser rebaixades perquè els socialistes s' hi puguin afegir al consens, el decret del cinema els pareix una imposició tot i que després matisen la crítica. Supòs que la LOAPA o els pactes autonòmics a la baixa, són pura anècdota; i que ells, innovadors i moderns, han trobat l'equació definitiva per acabar amb el problema català, si feim prou el ridícul, el PP guanyarà per majoria absoluta i s'encarregarà de la feina bruta d'acabar amb les empraenyoses identitats nacionals no castellanes que encara romanen vives a l'estat. Per tant, el projecte dels mallorquinistes i dels socialistes són antagònics, i bo és recordar-ho!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris