algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°

Ocells a la Miramar (i rates a la ciutat)

El Dia Mundial de les Aus em va aplegar a la policlínica Miramar. Si en aquest establiment sanitari tens la sort "quasi sempre relativa, ja ens entenem" d'ocupar una habitació orientada a llevant, pots disfrutar d'una magnífica panoràmica de la ciutat, que et permet comprovar fins a quin punt està mal feta, mal tallada. Els abusos més flagrants s'hi detecten a primer cop d'ull. Ara sembla que és temps de quaresma urbanística, temps de reflexió "vade retro, el mot" i de penitència. Però, amb un cert coneixement de causa, un servidor diria que a l'equip de govern de la ciutat hi hauria d'haver canvis, substitucions d'unes persones per unes altres, perquè es pugui concebre la més llunyana possibilitat de resurrecció. Fa pocs dies que en Carbonero, a Ultima Hora, comparava els batles de Madrid i Palma. En Carbonero ha tornat molt pietós i compassiu, i evitava contemplar amb objectivitat la realitat més immediata.

Però, a tot això, servidor anava cap a una altra banda: els jardins de la Miramar, en els quals la mirada troba l'assossec necessari després de la contemplació de la ciutat, conformen un espai acollidor, una mica com a encantat, un espai maternal. Ja s'hi podia observar, fa uns quants anys, la presència de mètleres, un fet absolutament impensable en els decennis dels cinquantes i seixantes. «És més esquiu que una mètlera» es deia de la persona que defugia la proximitat d'altres persones. Qualsevol pagès de la meva edat recorda que les mètleres només es deixaven veure escàpolament als racons més obcurs de les garrigues.

Ara s'han assentat als jardins urbans, i no diguem dels pobles. Una estona d'observació d'aquests volàtils als jardins de la Miramar permet constatar que ja constitueixen una colònia nombrosa i confiada, que ha augmentat enormement en els darrers anys. Això em fa recordar que no fa molt vaig veure un xoric mirant la balla des del voladís de ca un amic meu, al poble. Inaudit. Resolts fins on es poden resoldre els problemes que m'havien duit a la clínica, torn a la ciutat de veres, i ja el primer dia veig una rata molt tocada fent el bategot davant la mirada indiferent dels qui van i vénen. I procur pensar en una altra cosa per evitar treure conclusions massa fàcils.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris