lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

Ús i abús de la sustentabiliquè?

Reflexionar sobre qüestions de creixement sostenible, ara com ara, fa més peresa que ganes. Darrerament, estam embafats d'una autèntica allau de comentaris i d'opinions. Fins i tot sembla que alguns polítics juguen a qui la diu més grossa... Però, per altra banda és realment enutjós escoltar, de certes boques, intencions i propòsits que et deixen, si més no, perplex.

No ens enganyem, tothom ho sap: el PP no està per la feina. Les propostes no tenen més objectiu que obligar a radicalitzar el discurs de l'esquerra més progressista i obtenir així un benefici electoral. I els altres partits? Alguns haurien d'actuar, com a mínin, amb més humilitat i serenor. La memòria no s'esfondra tan aviat! O caldrà recordar al PSOE les costes «exemplars» del municipi de Calvià? Cal recordar a UM la seva part de responsabilitat en la destrossa mediambiental dels governs de Cañellas? Tal volta, a més a més de nacionalistes han tornat fins i tot verds!

Sens dubte, pocs partits "i tots sabem quins són" tenen autoritat i credibilitat per parlar de desenvolupament sostenible. Aquesta afirmació no pretén ser partidista, ben al contrari. És feta des del convenciment que plantejar el desenvolupament sostenible, o més ben dit la sustentabilitat, no just és desclassificar terrenys a ulls clucs o xifrar el sostre poblacional. No! És una qüestió prou seriosa i força complexa. Els biòlegs "i que consti que els trob a faltar en aquest debat" ho saben bé.

Evidentment, no és el moment ni el lloc per parlar-ne. I jo, no som qui per fer-ho. Però em ve de gust recordar allò que qualsevol estudiant novell d'ecologia sap:

1. La sustentabilitat no és una teoria política. És un concepte científic, i per consegüent, sotmès a l'objectivitat.

2. De l'equilibri que es pretén, hi ha processos desestabilitzadors i factors que afavoreixen l'equilibri. Dels primers, malauradament, tots en sabem (autopistes, urbanitzacions, etc.) i dels segons... Qui en parla? Qui els potencia?

3. Un desenvolupament sense detriment dels recursos naturals sols es pot assolir amb una planificació globalitzada, que impliqui tots i cadascun dels components institucionals i socials.

4. Cal dissenyar les estratègies a curt i llarg termini, sempre amb caràcter adaptatiu i progressiu.

5. Fa falta mostrar fermesa per afrontar els interessos de mercat més apressants i deslliurar-se del consum irracional.

Trobau que tots els partits ho tenen clar, això. A mi, em sembla que més d'un ni tan sols sap on dar-les.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris