cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
16°

Matas: allò que necessites és amor... (moratori)

Ja sé que la cosa no fa massa de bon dir però us he de confessar que en aquell temps en què ho presentava na Gemio, en Puente el trobava una mica massa pastós, algun diumenge a la nit m'escapolia del Gol a Gol i tot fent zapping quedava embruixat pels infortunis amorosos del germà proïsme.

Aquells casos que més em meravellaven eren les reconciliacions. L'esquema era sempre idèntic. El mascle, el passerell de la història, tornava a guanyar els favors de l'amiga ofesa i injuriada (banyes; addiccions alcohòliques, al joc o a estupefaents; atacs de gelosia, comportaments agressius, n'eren les causes) gràcies a una majestàtica cucavela que tant podia consistir a tirar-se al parc públic de devora ca l'estimada amb un paracaigudes amb un ram de roses; muntar un concert de rock psicodèlic o enlairar una espectacular miloca, gairebé un Zeppelin, visible urbi et orbe, on posàs per exemple: t'estim Rosa... En tots els casos es tractava d'una quixotada tan espectacular com vulgar que descloscava el llagrimer, reblania la clemència i obria pas a la reconciliació. Les cròniques no ens diuen, però, com acabava aquest moment dolç. Segurament devia ser efímer i fals. I la quotidianeïtat els devia envescar, altra vegada en la mateixa hostilitat d'abans.

De la mateixa manera, el nostre President, a final d'estiu, conscient que bona part del seu electorat també havia patit l'angoixa de trobar-se saturat: saturat de trànsit, de gent a les platges, de manca d'aigua..., i de veure que tanmateix aquesta saturació no ens produeix a la immensa majoria, votants i no votants del PP, ni més riquesa, ni menys pressió fiscal, ni més felicitat sinó tot el contrari. Conscient d'haver perdut l'afecte d'un electorat que ha esdevingut una mica proteccionista després d'haver patit en la pròpia carn les inclemències del creixement desmesurat, el nostre president s'ha vist en l'obligació, com els protagonistes del programa televisiu, de fer una cucavela espectacular per tornar-se a guanyar els orgasmes del vot.

En què ha consistit aquesta cucavela? Tots ho sabem. Millor dit, ningú no ho sap en concret. Com els mascles freturosos de perdó, ha fet un gest on tot no era altra cosa que pura imatge. Tramoia. Focs d'artifici. Però res en concret. L'endemà la gent del seu partit el desmenteix; l'altre passat, ell "xotet de cordeta" rectifica i diu que no es desclassificarà ni un pam de sòl amb el pla parcial aprovat "estigui executat o no, caducat o no". Tampoc no aclareix qui pagarà les indemnitzacions, si n'hi ha cap a pagar... Mentre parlen de fer unes angelicals Directrius d'ordenació territorial els seus ajuntaments, que realment tenen poder per desclassificar, segueixen la tramitació d'espais tan emblemàtics com Son Ferrandell, sa Talaiola, es Pujol... I mentrestant, Matas, apareix davant el públic com el gran defensor del territori... Una ensabonada més al poble. En Matas juga amb avantatge: sap que les eleccions són abans de l'estiu i que l'electorat davant quatre mots de purpurina i un trosset de coca amb verdura esdevé amnèsic. Potser ens convendria una mica refrescar-nos entre tots la memòria...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris