llovizna
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
14°

Dimarts, primera hora de l'horabaixa

El dimarts, a primera hora de l'horabaixa, el despatx del president Matas era en penombra, i a penes hi arribava el brogit de Sagrera. Javier Mato havia guaitat un parell de vegades per la porta entretancada, i en veure, el president, endormiscat, es retirava discretament. Matas feia de no adonar-se'n. Romania estirat al sofà, convençut que tots els rellotges del món s'havien aturat. Tanmateix tantes anades i tornades del seu home de confiança, eren part del ritual que precedeix el gran espectacle. A l'hora acordada, Mato va empènyer la porta amb decisió, entrà al despatx i obrí la finestra de bat a bat. Una claror esclatant ferí els ulls del president, que s'incorporà de cop. Així seria la plaça del poble: encesa de claror, plena de gom a gom, i amb un regust amarg, de sang, que propalaria l'aire. Mato li va servir una taronjada. «L'has feta amb taronges de Sóller?», va voler saber el president. «Lo siento "li va respondre Mato". Son valencianas, de las que le envió el primo Zaplana». No va dissimular la seva contrarietat, Matas. «Idò si encara en queden, compra farina i canari i en fas una coca», li ordenà. I exclamà: «si els nacionalistes se'n adonen, que no en compram de solleriques, ens trauran al Foc i Fum!» El començà a vestir, Mato. Li va dir, al president: «No se atormente por esto. Los pueblerinos, viven con la mirada puesta en su propio ombligo». Aleshores, Matas, mirà el seu ajudant amb simpatia. «Sí, és cert "pensà. I afegí, mentre Mato li ajustava les calces:" Què m'has fet l'esborrany de la carta de solidaritat que he d'enviar a Clinton?» Encara que no pels mateixos motius que al·lega José Borrell, Matas també opina que el dret a la intimitat és inviolable. Per exemple, si ell creu que un fill de casa bona ha de cursar estudis a l'estranger, en comptes de fer-ho a qualsevol centre dels que depenen de la conselleria de Cultura, per què no ha de tenir cor de dir-ho en veu alta? Cadascú amb els diners propis ha de fer allò que creu més convenient. I, si s'estrevé el cas, més ell que cap altre, ja que per fer-se un sou s'ha d'arriscar a rebre qualque banyada. De cop empal·lidí. D'ací uns moments tenia una cita a la plaça. «Ànimo maestro "li va dir Mato, en intuir el motiu del seu enuig" la cosa está chupada». Llepada no hi estava, és clar, perquè els cards no es llepen, pensà Matas. Però els mestres que volen mantenir el seu prestigi entre les masses, han de comparèixer, de tant en tant, a les places difícils. «¿Ponemos el grana y oro?», li demanà Mato, mentre li encolomava un vestit de llums més vermell que una cirera. Quan Mato li ajustava la faixa, Matas reflexionava a veure si valia la pena tanta i tanta lluita, amb l'esguard fix en una estampeta de la Mare de Déu de Sant Salvador, custodiada, sobre la tauleta de nit, per dos ciris encesos. «Les testarrades les he rebudes per l'esquerra, però les cornades fortes sempre m'han vingut per la dreta», reflexionà, tot fent un repàs de les cicatrius que portava al cos. Afortunadament no tenia gaire temps per a atendre els mals auguris, ja que Mato ja li componia la corbata i la castanyeta, li ajustava el guardapits i la torera. Quan li allargà el capotell, Matas el refusà. «Més aviat dona'm un paraigües "li ordenà. I afegí:" pel que pugui caure». A continuació, el president, va contemplar-se al mirall. Amb el vestit de llums, fins i tot feia més planta que el senyor bisbe a la processó del Corpus. Aleshores va sentir orgull d'ésser qui era. És a dir: un torero de cartell. Amb l'ànim enfortit abandonà el despatx. «Saps, què? "va dir a Mato" Agafa el senalló, que si passam per Vilafranca comprarem olives trencades». Va senyar-se i pujà al cotxe oficial que l'esperava a la porta del Consolat, envoltat de guiris que dispararen les seves Polaroïd just veure'l. «Cap a Felanitx!», va mussitar amb un sospir. I entre dents recità Hernández: «Varios tragos es la vida/ y un solo trago la muerte». De l'èxit que obtingué aquest valent, ja se n'han fet eco les cròniques pertinents.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris