algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

L'estat de l'autonomia

L'edició d'ahir de Diari de Balears presentava una misse en scène que produïa calfreds. S'hi confrontaven, com és lògic, les pàgines 6 i 7: a la 6, aquest titular. «L'expansió de les empreses de les Illes Balears arreu del món és imparable»; a la 7, aquest: «Gairebé la meitat dels pobres de Balears són persones que han nascut a les Illes». Val la pena recordar algunes dades d'aquesta segona informació: 60.000 persones viuen, en la nostra comunitat, una situació de pobresa relativa; 30.000, de pobresa severa; i 9.000, de pobresa absoluta. La nostra comunitat, com s'encarreguen de recordar-nos cada vegda que ens volen negar el pa i la sal, és la més rica de l'Estat. Però, en percentatges de pobresa, ocupa un lloc a la zona intermitja. Mentre, ens expandim i cream riquesa imparablement arreu del món.

Aquest és el veritable estat de l'autonomia. Des del Govern s'insisteix molt en l'argument de la suposada tribu de masoquistes: de derrotistes illencs que trobarien la seva raó de viure gratant a les nafres d'una societat que només presenta alguna petita crostera. S'hi insisteix tant, i són tants els automòbils cars que embossen les nostres carreteres, i tantes les persones que surten a sopar i beure i a fer renou fins a la matinada; i, en fi, són tants i tants els indicadors de riquesa "la mateixa demanda d'amarradors a ports esportius", que de vegades fins i tot els ciutadans més clarividents arriben a dubtar de l'existència d'aquestes «bosses de marginació i exclusió social de dimensions importants». Val a dir que totes aquestes i altres dades i apreciacions no més encoratjadores no provenen de grups que s'autoflagel·len ni de les claustrofòbiques caves de les distintes oposicions. Sa Nostra és l'entitat que ha elaborat aquesta informació, i és ben segur que a alguns polítics als quals no convé la seva divulgació els haurà caigut com una coça a l'espinada: sobretot si tenim en compte que les caixes estan sota control polític.

Allò que ara preocupa a no pocs ciutadans és que els nostres governants se sentin temptats a silenciar, en el futur, aquests estudis o a manipular-ne les conclusions a fi i efecte de minimitzar-ne l'impacte social. Si realment estàssim en una situació semblant, ens hauríem de preocupar ferm, perquè això equivaldria a reconèixer i admetre la presència en el poder de persones disposades a fer ús d'eines pròpies d'uns autoritarismes que tots crèiem desterrats en el passat. Però un servidor, abans d'acceptar de lluny aquesta possibilitat, estaria disposat a pujar des Güell a Lluc a peu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris