nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
18°

El poder

El dia que va descobrir que no tan sols havia traït sistemàticament els seus amics, familiars i conciutadans, sinó també els ideals que havien il·luminat la seva joventut, va decidir d'iniciar un camí de contrició tan penós com purificador. L'exercici del poder havia corromput la seva persona fins a les entreteles, i ara es trobava venut a un seguit d'interessos que es ramificaven fins a perdre's de vista i que ultrapassaven de molt la seva personal capacitat de resistència ètica. Va abandonar en primer lloc amants, drogues i tota casta de vicis tan estimats com carregosos. Acte seguit confessà tota la veritat a la seva esposa, filles i sogra, i sense esperar resposta va partir de casa per refugiar-se en un petit magatzem mig arruïnat dels afores, lliurant-se a una estratègia de despossessió que s'aproximava perillosament a la via ascètica-purgativa de la mística barroca. Finalment, i com a culminació dels seus esforços, es decidí a informar amb detall l'opinió pública sobre la vergonya putrefacta que emanava d'aquell sistema pervers que tan i tan bé havia arribat a conèixer des del seu vèrtex més alt.

Sempre obligats per l'imperi de la síntesi, els titulars foren fulminants: «L'ex-prohom engega el ventilador» o «Estira de la flaçada» eren els més sovintejats. Ràpidament la ciutadania, des de la seva perspicàcia i equilibri proverbials, es va dividir entre els qui consideraven l'acte del nostre home com un gest inaudit de coratge i els qui el llegien com un intolerable abscés de cinisme, exhibicionisme i oportunisme, i sobretot com un cas històric d'irresponsabilitat política. El debat fou tan intens i tan renouer que ell mateix acabà preguntant-se quina de les dues faccions tenia raó, i, com que havia acabat tolerant-ho tot excepte l'agre esperó del dubte, s'adonà que calia fer alguna cosa per tal de deixar les coses clares. Així doncs, va convocar una manifestació contra la tirania dels mass media, tan concorreguda que constituí portada de tots els mitjans escrits i audiovisuals durant una setmana sencera.

A partir d'aquí la cosa va rodar tota sola. El clamor popular ocasionat per les explosives confessions del nostre home es va organitzar entorn de quatre grups civils, que es distingien per una gradació de matisos a propòsit de la seva adhesió o el seu rebuig envers aquell personatge insòlit: eren els apocalíptics, els integrats, els convictes i els confessos. Ell ràpidament esdevingué, sense proporsar-s'ho, el líder passiu del sector dels apocalíptics, facció confessa, i així des de la passivitat, aconseguí que aquell grup espontani s'estructuràs d'acord amb els esquemes d'un autèntic partit polític. Han estat justament la inacció i la perfecta absència de continguts en el discurs apocalíptico-confés (amb les seves confessions l'home havia esgotat tot el que tenia a dir per tot el que li resta de vida) les que l'han ascendit sense contestació possible cap al poder, i allò que fa que ara l'home es torturi meditant sobre la traïció que ha comès amb els seus amics, familiars i conciutadans, i sobretot amb els ideals que havien il·luminat la seva joventut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris