algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
10°

A la memòria del Sr. Antoni Mandilego

Vaig tenir la sort que don Toni fos el meu professor. És una d'aquestes sorts de què t'adones quan ets gran. Quan el vaig conèixer era una època en què hi havia una gran distància entre els professors i els alumnes, però amb ell no, ell era bon professor i com a amic tenia la facultat innata d'estar prop dels seus alumnes. Com el férem sofrir, amb aquelles antigues revàlides? Quantes hores li robàrem a casa seva fins a les dotze de la nit, quan havíem d'acabar a les nou? Venia abans a l'escola per insistir una i altra vegada en allò que més ens costava, no tenia horari, per a nosaltres. Però totes les bones persones, tenen sort i la seva sort i la nostra era la seva família, dona Catalina, en Sebastià i na Margalida, que respectaven i compartien la gran professionalitat del seu espòs i pare. Ens ensenyava i ens ajudava, a mi personalment em va fer creure en mi mateixa i en el que era capaç, i m'adon, que no tan sols era professor de matemàtiques, física i química, sinó que era un gran pedagog.

Gràcies don Toni, gràcies amic meu.

Gabriela C. Tous. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris