nubes rotas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

Ara, el públic

La programació de tardor del Teatre Principal, mereix, sobretot, el reconeixement d'una voluntat de convertir el noble edifici en la seu d'un teatre vivament relacionat amb la cultura. Perquè de la mateixa manera que el llibre pot no tenir res a veure amb la cultura, al teatre li passa tres quarts del mateix. Estam davant un bon programa. Amb alts i baixos, però això no tan sols és inevitable, sinó que segurament és positiu.

Aquestes programacions no són mai producte de la improvisació, sinó que revelen una feina continuada, ben feta: en aquest cas, la del director, Pere Noguera. No és freqüent veure homes madurs, a Mallorca, professionalment dedicats al teatre: solen caure pel camí, ferits per un ambient particular i un clima general no gens favorable a la supervivència en aquesta quefer. Pere Noguera s'hi ha sabut mantenir i aquesta obstinació deu ser l'arrel d'un bon coneixement del que té a les mans.

Moure una muntanya com el Teatre Principal no ha de ser gens fàcil. N'és una bona prova el fet que l'actual equip dirigent ha hagut d'arrossegar delmes i rèmores que han dificultat la definició, la caracterització de la present etapa. Una programació com la d'aquesta tardor era inimaginable fa encara molts pocs anys, quan no hi havia una idea prou clara de la funció que té un teatre institucional de les característiques del Principal. I segurament encara queda molt per afinar, però tots els símptomes indiquen que s'ha trobat el camí.

Però, podríem afirmar-ho si el públic no respongués a l'oferta teatral que ara se li fa? És una bona programació aquella que, tot i rebre les benediccions d'un sector minoritari, no contribueix de manera notable a recuperar el teatre per al gran públic (o el gran públic per al teatre)?

Són, aquestes, unes qüestions que s'han de plantejar en altres instàncies, sense dubte. Però, davant una programació de qualitat com la que ara se'ns ofereix, qui més qui manco, per poc coneixedor que sigui de les desconcertants reaccions del nostre públic, no es pot substreure a una certa temor. I si el públic no respon? Pels escenaris palmesans han passat muntatges teatrals d'alta categoria, i hi han passat pràcticament desapercebuts. Moltes vegades, el possible públic ni se n'ha arribat a informar. Per tant, tot és possible. Però crec que entre tots hem de contribuir a canviar les coses, de manera que, en un moment com aquest, qualsevol temor estigui absolutament injustificada. El públic té la paraula. Acudir al teatre equival a apostar per un futur culturalment ric. Donar-li l'esquena farà encara més difícil aquest futur.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris