cielo claro
  • Màx:
  • Mín:

Un conflicte monàrquic

La Reina d'Espanya va venir a Mallorca a col·locar la primera pedra de..., bé: això no té cap importància. El motiu de l'article és que un xeremier contractat per posar música a l'acte improvisà l'himne republicà davant els nassos de la Reina, fet que va provocar que el President illenc acabàs demanant perdó a la Casa Reial per l'incident, assegurant "m'imagín" que ell no hi va tenir res a veure.

Finalment la Casa Reial, tota comprensiva, va anunciar que no estava gens empipada amb el Govern, i que reconeixia que l'«error» era del xeremier. Jo em deman: quin error? El xeremier "suposant que no desentonàs" no va cometre cap error des d'un punt de vista democràtic. El cas és que ara ja no parlam de «llibertat d'expressió» "sort, perquè ja començ a estar cansat del terme", sinó que d'una cosa molt més seriosa, solemne i tradicional: la «llibertat de fer virgueries amb una xeremia»; a veure: si la Constitució a cap article no condemna els himnes, per què el President es disculpa davant la Reina, i per què interromperen el xeremier a mitja interpretació? Des d'aquí vull animar el xeremier, en Joan Sureda, que posi una denúncia a la família reial i al President insular per abús d'autoritat i anticonstitucionalitat en el seu comportament cap a ell.

Quan es contracta un músic se li demana una actuació personal, perquè és la personalitat artística "la tria del repertori i el mètode de la interpretació" allò que el distingeix i li dóna o li lleva categoria. I si és vera que la Monarquia és apolítica, que no s'acubi amb el contingut polític dels himnes. Encara no entenc què putes fa el President demanant perdó a la Reina..., ni que fos ell qui tocava la xeremia! Una qüestió: si es donàs el cas que jo pegàs una coça a l'entrecuix del Rei, el President també es disculparia (o, pot ser, en un atac d'extrema afabilitat i cortesia, li faria un massatge)? Som nosaltres, els simples habitants, els que ens hauríem de disculpar davant els nostres coneguts de fora, per les activitats del nostre President, perquè ell actua en representació de tota una col·lectivitat, mentre que les nostres actuacions, les dels simples habitants, són purament individuals.

El xeremier va tocar un simple himne que, com tots el himnes, és legal. I el fet que s'hagi organitzat tot aquest merder, prova que la monarquia es té com una vaca sagrada a la qual no li poden tocar les mames. Si és cert que tots som legalment iguals, tots tenim el mateix dret al respecte..., i no valen els tractaments especials. Potser fins i tot els reis em donarien la raó, perquè a Espanya i a Catalunya hi ha gent molt més monàrquica que la monarquia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris