algo de nubes
  • Màx: 10°
  • Mín:

Sense automòbils

Deixar el cotxe a l'entrada de la ciutat. Agafar transports públics, bicicleta, patins.
Trenta-cinc poblacions franceses han assajat aquesta setmana com serien les ciutats sense automòbils. L'excusa, la pol·lució. Les autoritats "sempre tan sagaces arreu del món" volien comprovar si evitant la circulació de cotxes i motos davallarien els índexs de contaminació.

Encara no se'n poden avenir: varen baixar! Davant d'aquest fenomen, parapsicòlegs de tot el planeta s'han oferit a visitar el país de les proves de Mururoa, no sigui cosa que allò de la pol·lució ho hagi causat qualsevol ectoplasme amb ganes de fer la gitza als fabricants d'automòbils.

L'experiment ha tengut una sèrie d'efectes secundaris insospitats per a les preclares autoritats. A més de la pol·lució també varen reduir-se els renous. Les places de les ciutats es varen convertir dimecres "el dia de la iniciativa" en terrasses improvisades; la població, majoritàriament, va sentir-se satisfeta per l'experiment.

El diari Liberation qualificava el fet de «gran manifestació fantasma» "d'aquí allò dels ectoplasmes", i només alguns comerciants i restauradors varen aixecar les veus contra la iniciativa: consideraven que l'experiment va ser contraproduent per als seus negocis.

Algunes ciutats, fins i tot, varen repetir. Allargaren les restriccions "la treva, diria qualcú" fins dijous. Entre aquestes poblacions hi havia Clermont-Ferrand, capital de l'Auvernia, la pàtria dels pneumàtics del ninot aquell que s'ha aprimat aquest estiu "més bé l'han desinflat una mica", per estar més a la moda, i que donen nom als plecs que es formen a les panxes de la majoria de la població.

La «gran manifestació fantasma» va continuar un dia més en aquella ciutat, com una creuada contra el renou, la contaminació. (Una població avesada a les creuades, Clermont-Ferrand, que allà va ser on el papa Urbà II va convocar el concili de 1095. Allà es va decidir la primera creuada "de les de veres", per avortar l'expansió de l'infidel, que el dret a la vida no era universal, llavonces).

Ningú no voldrà, per ara, transplantar l'experiment per aquestes contrades. Hauria d'assumir un risc massa gran per als gestors dels espais públics, amb les mires posades en mesures popularment més segures, com anuncis de moratòries i festetes...

A més, per dur a terme una iniciativa d'aquestes característiques és necessari un transport públic eficient, una xarxa d'aparcaments gratuïts "on seria, el negoci?", una altra de préstec de vehicles no contaminants i un canvi de xip dels ciutadans, tan aferrats avui en dia a les setze vàlvules, l'aire condicionat, els embossos i la llibertat sota fiança "normalment, sota hipoteca" que atorguen els motors.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris