cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°

Propòsit de llegir

Fa una temporada que no sent o no llegesc queixes dels restauradors perquè hi hagi futbol tants de dies a la setmana. Deuen haver comprès que no són els únics amb dret a queixar-se? Les persones que no som futboleres hem vist com les televisions dedicaven cada dia més espai a aquest i altres esports, i no tan sols a l'hora de sopar, i ens hem hagut de conformar. També hem vist com les televisions d'abonament han empobrit encara més la programació de les cadenes de franc. (També s'inclouen en aquest apartat les que depenen del Govern central i dels autonòmics, encara que, com és ben sabut, ens costen un ull de la cara). I tot ens menava a sentir-nos víctimes d'unes operacions financeres inspirades per la veracitat més carnívora. Queixar-nos no ens ha servit de res. Una pel·lícula una mica interessant t'exigeix una atenció repartida al llarg de tres, o més, hores. Una pel·lícula dolenta, també, però això no és, crec, el meu problema, ja que em deix guiar per les qualificacions d'aquest diari.

El cert i segur és que les televisions obertes a tot el públic, en general, han farcit la programació d'uns productes sovint vomitius, de manera que, uns ara, altres suara, quasi tothom ha acabat abonant-se als canals de pagament. Són decisions que prenem sense ser conscients de la seva transcedència. És, per exemple, com connectar-se a Internet: no ho pots decidir quan tens la regla o després d'una discussió amb la teva mare. Si t'abones a canals d'aquests, ja has fet una elecció que condicionarà la resta de la teva vida. Però alguna cosa has de fer, perquè no és qüestió de resignar-se a consumir materials audiovisuals altament contaminants.

Conscient de la transcendència de la decisió, hi he dedicat un cert temps i aquest és el veredicte: entre tanta programació que hauria de ser depositada a Son Reus, espipellar aquells programes que se salvin de la fogatera de la meva particular inquisició. I fer cas del consell del Govern balear: llegir, activar el cervell perquè doni un encefalograma ple de botets. I ara em passa que la imatge del meu possible encefalograma creuat d'esquerra a dreta per una serra de puntes altíssimes em distreu de la lectura. De manera que miraré de dedicar-me una mica més a la música, que encara no ha suggerit cap campanya al nostre Govern.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris