nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
13°

Desclassificar, un verb amb màrqueting

L'altre dia, en un article meu, potser vaig deixar un regust fatalista als lectors. Venia a dir amb poques paraules que, malgrat les aparences, en el fons la humanitat "perdonau-me pel to pretensiós d'aquest mot però si escric «els homes» puc tenir més de mitja humanitat fellona i bel·ligerant; per tant preneu-ho tan en minúscula com pogueu" no es mou del mateix cul de sac. Vaja, que no avançam gaire.

Ben mirat no és tan cert. No en vull fer una dissertació sobre el tema. Potser és que avançam tan a poc a poc i d'una manera tan natural que no ens ho sembla. Bé, deixem la qüestió en tot cas per als sociòlegs i altres especuladors desenfeinats però millor preparats i entrem un poc en matèria.

El que volia dir-vos és que sí, que les coses canvien: canvien els hàbits, els plantejaments vitals, a vegades, és cert, per empitjorar i d'altres, no siguem derrotistes, per millorar. Una de les millores que he pogut constatar és que, globalment, la gent té una consciència ecològica major. Ho podem observar cada dia plantant-nos devora un punt verd de qualsevol localitat: veurem una corrua de gent que du les llaunes, el paper, l'oli dels canvis, el vidre a reciclar. És gent normal i corrent que no necessàriament és una abrandada del GOB ni militant de l'esquerra proteccionista. L'escola hi ha jugat una paper important. Conec pares que reciclen perquè els seus fills menors de deu anys els ho mig obliguen.

Però no només és en aquest aspecte que ha millorat. També la gent, a força de sentir-ne a parlar per aquí i per allà, a força de passejar-se per la muntanya, a força de sortir a l'exterior i contemplar comportaments més respectuosos amb el medi natural, ha arribat a adquirir una consciència proteccionista del territori. També conec gent que en un moment de la seva vida han fet costat a opcions polítiques que han practicat la degradació sistemàtica i que ara saben reconèixer les desmesures urbanístiques que aquestes maneres d'actuar han comportat. Potser se n'han adonat una mica tard, però se n'han adonat i fins i tot són capaços de pronunciar el mot prou!

La tipologia del proteccionista ja no es limita només al fet de ser jove i compromès en un major o menor grau amb una organització ecologista. Hi ha un proteccionista, en to menor, moderat si voleu, que ja no és tan jove, que tampoc no és tan significat militant però que d'una manera sorda i callada va adquirint hàbits que si no els podem catalogar de proteccionistes, sí com a mínim els podem atorgar, el grau de conscienciats.

Aquest fet pens que no deu haver passat per alt al president Matas i al seu grup de col·laboradors. Per això s'han vist en la necessitat de maquillar la imatge del PP, en la necessitat de fer veure a una part del seu electorat potencial que ells també troben que basta de ciment i d'asfalt. Ara, està per veure fins a quin punt sabran materialitzar les aspiracions de la seva clientela anònima i majoritària o com es sometran a les directrius dels clients preferencials però més distingits i qui sap si benefactors.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris