cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

La solidaritat de Rosa Estaràs

A Rosa Estaràs li ha pegat per demanar, des de la seva Conselleria de Presidència, que s'introdueixi a les escoles una assignatura que ella s'ha inventat: «Educació de la Solidaritat». Jo, que d'entrada ja tenc mania a tots els manipuladors de menors —jur que se l'han guanyada a pols—, ja patesc per la notícia. Totes aquestes pretensions d'ensenyar coses com la fe catòlica i la moral —restes que encara queden de l'educació medieval— no només són forasenyades, sinó que suposen, a la pràctica, una pérdua de temps lliure per als alumnes.

És molt important —des d'un punt de vista cultural— que es doni a conèixer la Bíblia als joves, però l'assignatura de Religió només hauria de consistir en això. I si als pares els fa il·lusió que el seu fill sigui creient, que el duguin a la parròquia de barriada. Quant a l'assignatura d'Ètica, ja inclou bastants collonades dins el temari com perquè ara l'acabin de subnormalitzar amb això de la solidaritat. Fins ara a Ètica es dóna molta canya amb la «moral» i la «convivència», i tanmateix, em direu que si aquesta assignatura no hi fos la gent sabria conviure més bé? I la moral: com putes es pot ensenyar a tenir moral?

Tornem a la solidaritat. Em deman què té Rosa Estaràs dins el cap. Quina solidaritat vol que s'ensenyi, senyora? La solidaritat del PP, que s'oposa al «zero coma set per cent» per als països subdesenvolupats? La solidaritat que demostra l'Estat Espanyol amb la llei d'estrangeria? O potser vostè passa de les persones —sobretot si són de països pobres— i es preocupa pels animalets? Vostè vol més solidaritat cap als animalets, com per exemple la que practica el seu partit amb la Protectora d'Animals, a qui no dóna cap mínima ajuda? Personalment crec que vostè hauria de deixar els nins petits en pau, i hauria d'enviar els polítics del seu partit —amb els del PSOE, si no s'han de pegar— a un reformatori.

La solidaritat és un principi —com la moral—, i els principis, com els sentiments, no es poden ensenyar ni poden ser matèria d'examen. La solidaritat, a més, no pot estar en mans de cap professor. Creu que ensenyarien la mateixa solidaritat als seus alumnes un professor com Pep Palou, que un altre com Miquel Bezares? No veu que mentre uns serien afusellats per idees polítiques, els altres es tornarien delinqüents? No es pot deixar la solidaritat en mans de cap professor. Els professors, a ensenyar coses objectives —en el cas de la literatura, a proposar interpretacions—, i res de sermons, que ja n'hi hagueren bastants al temps de la Dictadura.

La solidaritat, si l'entenem com un sentiment a partir d'una causa, no té per què ser justa. Quan Cañellas ens robà tots, vostè amb qui va ser solidària, senyora? Amb Cañellas! És això el que vol que aprenguin els petitons? Per solidaritat a una causa hi ha hagut molts de morts. Els romàntics, per exemple, queien com a mosques —mirem Lord Byron, que anà a tocar els collons als que volien ocupar Grècia—. Vostè, Rosa Estaràs, intenta potser que tots els nins en edat escolar s'allistin d'aquí uns anys a l'exèrcit?

Estaria bé que la gent creixés més preocupada pel tercer món o pel racisme dels Estats o pel que sigui. Però això ha de venir d'ells; el que és fonamentals que hi hagi a les escoles i als instituts, és assignatures d'història de bon de veres —i no espanyolades com la d'Aguirre—, i és amb elles que els alumnes veurien com és el món, i amb qui s'ha de ser solidari i a qui s'ha d'enviar a fer punyetes.

La idea d'incloure la solidaritat dins el sistema educatiu fa colló, però que aquesta idea véngui del partit d'on vé, fa molta por.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris