cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°

Els urbanitzables

El present curs polític ha començat fort, com correspon a un any acadèmic amb un examen final tan transcendent, com són unes eleccions. El màxim protagonisme s'ho ha duit, sense dubte, l'ordenació del territori i l'urbanisme. La proposta Matas d'estudiar la desclassificació de sòl, passant terrenys avui amb la classificació de sòl urbanitzable a sòl rústic ha aixecat tota mena d'especulacions i comentaris. Certament, el posar ordre i racionalitat al nostre model d'aprofitament dels recursos i al nostre model de desenvolupament és el repte més peremptori que té per resoldre el nostre país. Després de quinze anys d'autonomia, el nostre autogovern no ha sabut o no ha volgut donar una resposta satisfactòria a aquesta qüestió tan cabdal per mantenir un cert atractiu com a destinació turística. Tot i això, seria un error caure en un excés d'optimisme; els responsables del principal partit d'aquestes Illes no s'han caracteritzat mai per voler una solució mediambientalment admissible, se juga a la confusió, a la propaganda i al cinisme. De fet, aconseguir la col·laboració dels diferents ajuntaments sembla una passa important per poder avançar en la línia proposada i, algunes corporacions locals en mans del PP ja han demostrat la seva voluntat contrària a la proposta Matas de desclassificació. A més a més, resulta alliçonador les opinions d'alts càrrecs governamentals recolzant possibles compensacions als afectats per la mesura. És evident, que qui tengui drets adquirits obtendrà una indemnització sigui en via administrativa, sigui en via judicial, ja que així ho marca la llei. Tanmateix, també és obvi que la legislació de sòl parteix del principi que l'ordenació de l'ús dels terrenys i construccions no confereix dret als propietaris a exigir indemnitzacions. Recordem que la Constitució no contempla el dret de propietat com un dret absolut, sinó com un dret el contingut del qual ve delimitat per la seva funció social. I aquesta és una dada plenament vigent, perquè en definitiva el que hi ha darrera d'això dels urbanitzables és la filosofia del bé de la societat, efectivament, es limita l'edificabilitat no perquè els polítics tenguin ganes de tocar els dellons als promotors i propietaris, es limita perquè s'ha constatat que no podem continuar pel mateix camí, que el territori és petit, els recursos escassos i el paisatge un producte turístic de primera magnitud; anar cap a més població significa manco qualitat de vida per als residents actuals. L'interès particular del propietari és obtenir els màxims beneficis financers. El benestar del conjunt és un valor superior. No es pot oblidar que el planificador en un moment determinat va pensar que el desenvolupament de la ciutat requeria tots aquells terrenys urbanitzables, decisió que va fer ric el seu propietari, ja que aquest sòl va veure pujar el seu valor geomètricament; tanmateix, aquesta deicisió se va prendre pensant en l'interès general del poble i sense que a aquest propietari li costàs una pesseta, almanco en teoria. No s'entén, per tant, tanta preocupació per compensar unes persones que simplement han tengut la sort que els seus terrenys obtinguessin una classificació urbanística que atorgava expectatives edificatòries i, en conseqüència, expectatives de negoci econòmic. Si hi ha drets indemnitzatoris que s'asumeixin i punt. Si no n'hi ha, doncs, tota la sort que un dia va tenir ara l'ha perduda. A més, no me pareix cap disbarat que les nostres institucions públiques gastin els nostres doblers en protegir territori, m'estim més aquesta despesa que moltes d'altres que es fan des de les administracions amb uns resultats a nivell del conjunt de la societat més que discutibles. El Govern fa molt d'anys que hauria d'haver actuat, perquè és en lloc el nostre futur col·lectiu, i davant això les excuses, per molt o poc fonament que estiguin, són odioses i impresentables.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris