nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
13°

L'avortament: s'excedeixen els bisbes?

La nota del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal sobre la pretesa ampliació de la llei de l'avortament bé mereix aquest comentari que articul en tres punts.

Primer. La posició de L'Església Catòlica. Crec que és prou coneguda per tots. L'avortament no és mai acceptable perquè mata la vida d'un ésser humà, no nat i encara en desenvolupament, però ésser humà des de la seva concepció. Les raons són clares: el manament «No mataràs», les condicions d'absoluta innocència i indefensió del no nat, el deure dels pares i de la societat de defensar i tutelar la vida de tothom com el primer i més fonamental dret huma, ja que sobre aquest es basen tots els altres.

Segon. El dret i el deure de l'Església de fer conèixer les seves conviccions ètiques. L'ètica i la moral integren essencialment el missatge cristià. En tots els camps i en totes les matèries. I l'Església ha d'oferir clarament la seva proposta ètica a tots: als qui es tenen per catòlics, perquè formin la consciència sobre quines són les exigències de la seva fe. I als altres perquè tenguin l'oportunitat de valorar-la pel pes de les raons i els arguments que la sostenen, per si els és útil en l'exercici de les pròpies responsabilitats ètiques. L'Església, de més a més, té el dret de proclamar les seves conviccions. No en mancaria d'altra, que tots els grups socials o ideològics tinguessin llibertat per expressar la seva opinió sobre la vida i les lleis del país i només l'Església fos privada d'aquest dret o reduïda a exercir-lo dins els temples, com n'hi ha que ho demanen.

Tercer. La nota del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal. El contingut és contundent i el llenguatge, certament dur. Però, podia ser d'altra manera tractant el tema que tracta i en les circumstàncies en què el tracta? El tema és certament de la màxima gravetat, i en són aquestes les circumstàncies: - Hi ha a Espanya una llei, anomenada eufemísticament d'«interrupció de l'embaràs», que despenalitza l'avortament en tres supòsits que, teòricament, han de ser demostrats: quan perilla greument la salut de la mare, quan l'embarás és efecte d'una violació i quan hi ha certesa que l'ésser humà que ha de néixer patirà greus deficiències físiques o psíquiques.
El nostre ordenament jurídic actual «dóna llicència» per matar el qui ha de néixer, en els tres casos, perquè no considera absoluts ni el dret a la vida del no nat ni el dret de la mare a evitar-se determinats mals i vol preservar abans el dret de la mare que el dret del fill. Diguem, de passada, que és inversemblant que els devers 50.000 avortaments anuals que es produeixen a Espanya puguin situar-se en els tres supòsits. L'Església està en contra d'aquella llei, defensant que la vida de qui ha de néixer és el suprem valor a preservar. I, no obstant això, respectant la decisió del Parlament, no ha «esqueixat les cartes» en la seva relació amb la societat i els poders públics.

- Aquests dies s'intenta modificar la llei, ampliant-la a un quart supòsit («un conflicte personal o social de gravetat semblant al de qualsevol dels descrits abans»). I sense cap verificació de la gravetat del pretés conflicte. El que es proposa és la llibertat per avortar quan la gestant ho cregui convenient. Esquerra Unida i el Grup Mixt ho demanen directament. El plantejament és segurament inconstitucional a llum de la sentència 53/11-4-95 del Tribunal Constitucional, perquè desprotegeix del tot el bé juridic del «nasciturus». Però, sobretot, introdueix legalment la possibilitat de matar vides humanes, encara no nascudes, només per la decisió d'una persona i sense cap conseqüencia penal. No és una «ampliació» de la llicència per matar ja existent? Les conseqüencies socials són immenses i gravíssimes quan tant es multipliquen els atacs a la vida i a la dignitat de les persones. La nostra societat necessita just el contrari, és a dir, enfortir el sentit del respecte a la vida i a la dignitat dels altres en qualsevol circumstància. Naturalment, l'Episcopat espanyol ha anomenat les coses pel seu nom, amb l'intent de portar a la consciència de tots —també dels legisladors— la gravetat de la qüestió en si i de les seves repercussions ètiques en la societat.

Si, malgrat tot, aquesta desgraciada llei surt endavant, l'Església continuarà clamant contra la seva radical injustícia i instant els qui vulguin mantenir-se feels al missatge de Jesucrist que actuïn en consciència en la decisió sobre l'avortament, en l'objecció de consciència a col·laborar-hi per part dels professionals de la medicina i en el deure de lluitar per modificar la llei pels mitjans legals. Però tampoc no «esqueixarà les cartes» en l'exercici del servei específic que deu a la societat i en la col·laboració amb els seus legítims representants a favor del bé comú.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris