cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

La Diada, un enorme èxit

Les cròniques periodístiques asseguren que el resum de la Diada és la poca participació popular i la fredor ambiental. Tothom dóna per suposat que una commemoració així hauria de ser, primer de tot, participativa i calorosa. Però la motivació essencial per crear la Diada no va ser el fer una festa, una més, calorosament popular, encara que segurament als inventors no els faria res que, també, ho fos en el futur. En realitat ni tan sols importa gaire l'episodi històric que es diu honorar, que és més excusa que motiu. La raó fonamental de la creació de la Diada era, és, el tenir un marc protocolari extraordinari i rellevant, d'atenció forçada per a tot el «qui és qui» de Mallorca. I qui no ho cregui així, que pensi en quants d'actes protocolaris requereixen d'iniciar els discursos agraint l'assistència del «Molt honorable» i dels «excel·lentíssims», «reverendíssims» i «il·lustríssims» presents, així com de totes les «digníssimes autoritats polítiques, acadèmiques, religioses, militars...». Encapçalaments com aquest suposen un auditori que atorga a la institució amfitriona un rang exclusiu, a l'abast de molt poques instàncies. El Consell no en tenia cap, d'oportunitat com aquesta, perquè es deixava ofegar per les altres institucions. No era ni volia ser res més que una comparsa. Ara ha canviat. La imatge que expressa la contundència del canvi és quan la presidenta fa el seu discurs tenint als seus peus (literalment és així, la càrrega simbòlica que la posi cadascú) tan distingida audiència. És el moment en què queda clara que la institució ha assumit un estatus oficial a l'alçada de qualsevol altra.

Per tant, no pareix lògic intentar avaluar la Diada en funció de gernacions inassistents o de manca de calentors ambientals. No es tracta d'això, sinó de protocol. I el protocol no és gens menyspreable, si és que es creu en la institució. El protocol és el reconeixement oficial a la consideració que mereix una institució o personalitat. Fins el 1995 el Consell era poca cosa i el seu president quasi ningú. Avui, gràcies a la Diada, el Consell ha adquirit la rellevància protocolària que els creadors de l'acte consideren que ha de tenir la institució, i la seva màxima autoritat té un protagonisme social, mediàtic i per tant polític, que els seus antecessors mai no s'haurien ni imaginat. No només això, sinó que ni tan sols se'ls degué passar pel cap la possibilitat d'obtenir per a una institució tan petita (si la comparam pressupostàriament amb altres) aquest reconeixement.

Quan es veu com des de l'Ajuntament i el Govern s'han dedicat un centenar de milions, o més, (festa religiosa inflada pels focs d'artific, Vuelta i anuncis a tota pàgina de la Diada del Govern... del març!) a tapar el protagonisme del Consell, és quan es pot entendre que per allò que fou inventada la Diada ha funcionat. Si agrada o no, o si s'hi està d'acord o no, ja és una altra cosa, però la Diada ha assolit rotundament l'objectiu pel qual va ser creada: ha estat un enorme èxit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris