nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
15°

Davant el nou curs escolar

Estam a punt de començar un curs escolar nou "ja a la vora del milenni", el primer que es desenvoluparà íntegrament en un context de competències en matèria educativa per part de la comunitat autònoma (?) de les Illes Balears (i Pitiüses). Ens trobam, per tant, en un context en què les autoritats educatives de les nostres Illes tindran l'oportunitat de demostrar efectivament que existeix un cert grau d'autonomia (o no) i que tenen (o no) la capacitat suficient per tirar endavant un projecte educatiu propi, elaborat des del Govern balear i correctament contextualizat, tot tenint en compte les característiques específiques de la nostra societat.

Som encara lluny "i consider important d'apuntar-ho" de l'estructura que seria més adequada per al desenvolupament de l'activitat educativa a les Illes Balears i Pitiüses. Continuam amb una estructura excessivament centralitzada a Palma i excessivament dependent del Govern balear (en comptes d'una estructura educativa gestionada bàsicament des dels Consells Insulars i fortament descentralitzada, dins cada illa, a favor dels diferents ajuntaments). Així i tot, comptam amb unes possibilitats que, mentre formàvem part d'allò que s'anomena(va) «territori MEC», no teníem en absolut.

Per exemple, a partir d'aquest curs s'està en condicions de fer complir estrictament el que disposa la Llei de Normalització Lingüística. En aquest sentit, hem de valorar molt positivament el fet que totes les places d'Ensenyament Primari i totes les places de Secundària hagin estat ja, a hores d'ara, catalogades com a places bilingües. Això implica que tot el professorat no universitari de les Illes Balears i Pitiüses haurà d'estar en condicions d'ensenyar en qualsevol de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma: català i espanyol. Tenint en compte que hi ha professorat amb plaça definitiva que encara no ha estat convenientment reciclat en el coneixement de la llengua catalana i de la cultura de les Illes Balears i Pitiüses, la pròpia llei estableix un termini de tres anys perquè tots aquests professionals de l'ensenyament es formin com pertoca. Passat aquest temps, lògicament, caldrà considerar que les persones que no coneguin les dues llengües oficials de l'arxipèlag no estaran en condicions de poder-hi impartir classes. Que existeixen aquestes disposicions, emperò, no implica automàticament que es compleixin. Personalment, sempre que veig lleis, decrets, etc, publicats al BOE o al BOCAIB, m'ho solc mirar amb un excepticisme més que considerable. Perquè una cosa és que quelcom sigui legal i una altra molt diferent que les autoritats pertinents es dediquin a fer-ho complir. En qüestió de llengua, cultura i ensenyament, és precisament on sembla d'una manera més clara que no hi hagi gaire vinculació entre allò que es decreta legalment i allò que després es duu a la pràctica a l'hora d'aplicar la legislació vigent. (Pensem, entre parèntesis, que la Llei de Normalització Lingüística ès de l'any 1986, que establia un termini de tres anys per reciclar tot el professorat, i que encara, a les nostres illes, hi ha gent amb plaça definitiva que no té el reciclatge en Llengua Catalana i cultura de les Balears).

Una altra qüestió important és l'administració del pacte d'estabilitat, pel qual una part important del professorat interí de les Illes té feina garantida per a sis anys. Aquest pacte hauria de permetre que es reduís notablement la massificació a les aules de les escoles del conjunt de les Illes. I, d'altra banda, que s'assegurin els reforços en matèries que són fonamentals i que avui es troben "per causes socials i per altres elements, segons els casos considerablement desateses. Fan falta, per exemple, classes de suport a dojo de Llengua Catalana i de Matemàtiques. Sense un bon domini dels dos instruments fonamentals d'articulació del pensament (la llengua i les habilitats logicomatemàtiques) el fracàs en la resta de matèries estudiades està plenament assegurat. Per molt que s'apliquin els criteris que disposa la LOGSE.

L'ocasió per millorar la situació a l'ensenyament és bona: la estructura dins la qual es desenvolupa l'activitat educativa ha millorat, les disposicions pel que fa a professorat també es troben en una situació favorable, el marc legal no és tan escandalosament dolent com fa un parell d'anys... Ara només cal la voluntat política necessària per fer avançar el procés educatiu en el sentit que, al nostre entendre seria pertinent: de cara a la construcció d'una escola arrelada al medi, mallorquina, baleàrica, catalana i universal, que pugui formar unes generacions que es trobin en condicions de moure's en la selva europea que entre tots (sembla) estam construint.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris