nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

L'economista i la roba bruta

A qualsevol diccionari de cites, als quals són tan aficionats els directors de campanyes polítiques, hi trobareu frases sarcàstiques, despectives, que pretenen desprestigiar tota casta de professions o oficis tradicionals. Sabaters, metges, advocats, periodistes, sacerdots, mariners, tuiti quanti i arquitectes són objectiu de les males puces del poble i d'animals de ploma.

Hi ha, però, unes quantes carreres o professions relativament noves, i amb les quals l'enginy d'uns o d'altres encara no s'ha ensanyat "que un servidor sàpiga, s'entén. Per exemple, hi ha alguna dita popular o frase signada que desautoritzi els informàtics?

Dels sociòlegs es diu que necessiten una beca i cinc anys de feina per descobrir allò que qualsevol ciutadà veu junt sortint al carrer. Dels economistes, que inverteixen la meitat del seu temps fent previsions i l'altra meitat explicant per què aquestes previsions no s'han acomplert. Servidor crec que, si les coses continuen pel camí que van, els economistes aviat tindran un enfilall de cites poc elogioses tan llarg com els metges o els advocats, que en aquest moment deuen encapçalar la llista. És clar, acabam parlant malament d'aquells de qui esperam molt. Dels metges, no fa falta dir res. Dels advocats, esperam que imposin la nostra veritat, independentment que coincidesqui o no amb una plausible veritat objectiva. I dels economistes? N'esperam unes anàlisis que ens permetin prendre decisions "o precaucions, si s'escau" sobre un assumpte tan delicat i espiritual com és la butxaca. Un economista amic meu creu que el prestigi de la seva professió anirà a la baixa perquè, per exemple, la gent no pot entendre que, si la catàstrofe borsària respon a crisis econòmiques fictícies, les pèrdues dels inversors siguin inapel·lablement reals. Qui ho pot explicar? Una crisi fictícia et pot causar la ruïna real sense que cap economista no t'hagi alertat del perill. «És clar, el problema és que els economistes podem analitzar els fets econòmics en si mateixos, però no podem preveure les conseqüències que pot tenir en la inversió d'un modest ciutadà mallorquí la fel·lació a un president nord-americà i la nul·la higiene d'una senyoreta com Monica Lewinsky».

El comprenc. Però em passa que, com ja quasi tot, la seva reflexió, en lloc d'aclarir-me, em fa acumular dubtes, en aquest cas, dubtes sobre el caràcter científic o no de l'economia, cada dia més prop de la franja baixa del que coneixem com ciències socials: o sia, perillosament prop de les ciències ocultes. I tot "és un dir" per mor d'una senyoreta nord-americana que no renta la roba.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris