algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Les influències del nacionalisme basc

Els diferents sondeigs apareguts a principi d'any al País Basc mostraven un equilibri polític gairebé igual a l'actual. La conjuntura és decebedora per als grans partits; ni els penebistes ni els socialistes no assoleixen una majoria còmoda. Tanmateix la instigació política a HB, especialment feta pel PP aprofitant el colador de l'esperit d'Érmua, no aconsegueix més que erosionar lleugerament la coalició.

El conflicte basc és força complex. Però, vet aquí, nous esdeveniments. Mentre que Eusko Alkartasuna proposa un front nacionalista, que rebria suport extern d'HB, Arzallus acusa el PP i el PSOE de formar un front espanyolista. Emperò, allò més significatiu és l'actitud d'HB. Joseba Permach declara que estan disposats a treballar en comú amb els altres partits i així fer front al binomi espanyolista PP-PSOE. I, coincidències de la vida, condemnen alguns incidents (Algorta, etc.), parlen d'un canvi de sigles i volen presentar un candidat oficial a lehendakari.
Els condicionaments varien vertiginosament com més s'aproximen les eleccions basques (el proper 25 d'octubre). Però, les incògnites són moltes.

Tothom sap que la normalització del País Basc no és possible sense el concurs decisiu del PNB i sense que la coalició abertzale comenci a qüestionar la via etarra cap a no se sap ben bé on. L'altra solució, això és que HB perdi gran part del seu suport social, sembla ja improbable, més aviat impossible. El PNB es mostra molt decidit i encoratjat, vol un canvi de plantejaments. La gran incògnita és la coalició basca. Segons Arzallus, la nova mesa nacional mostra un tarannà més polític, menys intransigent. Deixant de banda les darreres declaracions i condemnes, que poden resultar frívoles, la reacció de la coalició davant el tancament d'Egin i Egin Irratia, sembla ser menys convulsiu i més reflexiu.

Com afecten aquests canvis a la resta de l'estat? Aquesta sí que és una qüestió més predible. Els partits d'àmbit estatal han optat per tancar-se en banda. El PP no està ni a l'altura de les circumstàncies, fins i tot hi ha qui pensa que podria actuar judicialment contra HB (inconsciència o ingenuïtat?). El PSOE perd els papers. Considera una veritable amenaça el front nacionalista que comportarà un hipotètic augment de la violència.
Mentrestant i molt encertadament, Pujol adverteix que el conflicte basc podria obligar a introduir canvis constitucionals. Aquests no serien atribuibles al desenvolupament de la Declaració de Barcelona, sinó més aviat condicionats als propis esdeveniments de l'evolució al País Basc.

Certament, quan llegim les darreres tesis de Gregorio Peces-Barba, ponent consitucional i home de seny, ens adonam de la situació. Fins i tot amb la més bona voluntat la incomprensió de la realitat plurinacional és patent. Així com li contesta Duran i Lleida; el PSOE, en el congrés de 1974 i 1976, assumia una explícita defensa del dret d'autodeterminació i de les relacions a establir amb la resta de pobles de l'estat. D'altra banda, el PCE en el programa de 1975 reconeixia als bascs, gallecs i catalans «el inalienable derecho de los pueblos a decidir sus destinos».

Què se'n ha fet de les bones intencions dels partits d'esquerra? Per què fan ara interpretcions estranyes del text constitucional? Deixant de banda partits nacionalistes no tan rellevants, però sí ben representats i definits —com és ara el PSM— una altra qüestió és pensar quin paper tendran altres partits que podem classificar de «no estatals» (Coalició Canària, els andalusistes, Unitat Alabesa, Unió Mallorquina, etc.). El seu paper general és més aviat confús.

Són molts els interrogants, però una cosa sí sembla certa: els esdeveniments del conflicte basc poden condicionar, a curt termini, el tipus de desenvolupament dels altres nacionalismes. En definitiva, cal esperar. Veurem què ens depara la nova reunió Beiras-Pujol-Arzallus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris