algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

L'entusiasta adhesivitat dels éssers

Del 15 al 17 de setembre (això és de dimarts a dijous de la setmana que ve), tindrà lloc a Bilbao la segona trobada dels partits nacionalistes de les comunitats històriques "PNB, CiU i BNG", on posaran fil a l'agulla de la Declaració de Barcelona. Serà la primera concreció en propostes d'un esborrany de cinc principis de gran rellevància per a la configuració d'un estat plurinacional de caràcter confederal: a) Nova forma d'elecció del Tribunal Constitucional; b) Dret de les seleccions esportives d'Euskadi, Catalunya i Galícia a participar en competicions internacionals; c) Participació dels governs d'aquestes nacionalitats en els diferents fòrums europeus, des del Consell de Ministres als comitès de la Unió Europea, l'accés de les comunitats als tribunals europeus i la circumscripció autonòmica per a les eleccions europees, d) Nova fiscalitat que augmenti l'autogovern de les nacionalitats, i e) Coordinació entre Congrés i Senat així com entre les fundacions culturals. La concreció en propostes de Bilbao tindrà abans de final d'any, a Santiago, una tercera trobada que tancarà aquesta ronda amb el tret de sortida de la campanya de divulgació. Des de la perspectiva «biperifèrica» que dóna la doble condició d'illenc pitiús i ciutadà valencià un es demana: què pensa fer al respecte l'altre tripartit format per l'Entesa Nacionalista, UM i BNV? S'entén, d'entrada, que la Declaració de Barcelona la protagonitza un tripartit de comunitats històriques (que en governa dues i que n'és la principal força de l'oposició en l'altra) i que el dia que la signaren (16 de juliol) al sud i a l'arxipièlag no donàvem l'abast amb tanta processó marinera. El que ja no s'entén tant és l'«entusiasta adhesió» (no seria mes adient anomenar-la «autoadhesió»?) de Pere Sampol, secretari del PSM; Eduard Ruidavets, de Menorca, i d'Andreu Coll, d'ENV, emesa el dia abans de començar les vacances d'estiu (si fa no fa, compartida amb similars termes i dies des del País Valencià) i des d'una posició de mers espectadors. És clar que s'ha de respectar la decisió d'un tripartit «locomotora» que pot dibuixar un nou mapa parlamentari l'any 2000 (i on difícilment hi haurà un sol representant del tripartit autoadhesiu i entusiasta), però vol dir això que es renuncia a introduir en els respectius territoris el debat a fons de les possibilitats d'ampliació d'autogovern per la via autonòmica engegat per un tripartit integrat per un soci electoral a Europa? d'aquí a una setmana, mentre Bilbao sigui el centre del món, què fara el nacionalisme autoadhesiu? Segurament, acusar Eberhard Grosske d'«estratègia electoralista» quan arribi amb el document Un Estat federal, plurinacional, democràtic i solidari sota el braç. Lamentable entusiasme partidista, però tan centrat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris