cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
21°

El negre futur dels apotecaris joves

Sr. director:

Som una mare d'una nina de setze anys. D'uns anys ençà ens diu, tota decidida a la seva edat, que, en acabar els estudis de l'institut, vol matricular-se a Farmàcia. És una al·lota feinera i que treu bones notes, i el meu marit i jo estam disposats a fer qualsevol sacrifici perquè pugui estudiar allò que vol. Però, vista la crua realitat que espera els apotecaris joves, no sé si l'hem d'animar o, en un trist exercici de responsabilitat paterna, hem d'intentar treure del cap de la nostra filla aquesta idea que ara tant la il·lusiona.

Un bon amic nostre ens diu que en acabar la carrera de Farmàcia, la nostra filla té tantes possiblitats d'obrir una apotecaria com n'hi ha de què els alemanys deixin de venir a Mallorca. La lamentable realitat és que si no ets fill d'apotecaris (ni son pare ni jo ho som) no hi ha manera humana de poder exercir la professió. Ens comenta que li esperen anys, molts d'anys, de fer feina mal pagada, amb horaris terribles, a la farmàcia d'altres apotecaris que només hi compareixen quan ja estan avorrits de no fer res a ca seva o quan és hora de fer caixa. Que haurà d'esperar, pacient, que un bon dia, si té molta de sort, soni el flabiol, d'aquí anys, molts d'anys, i l'autoritzin a obrir una apotecaria a l'altra punta de Mallorca. Però ni tan sols és segur. Ni som de família d'apotecaris ni tenim bo amb ningú. Ens diuen que els apotecaris joves sense farmàcia pròpia no gosen ni piular per por de les represàlies.

M'he decidit a escriure aquesta carta perquè he llegit horroritzada en els diaris el calvari que està patint el jove apotecari del Port d'Alcúdia. I m'escarrufa que d'aquí a un parell d'anys es puguin cometre les mateixes injustícies amb la nostra filla. Fa un parell d'anys visquérem l'escàndol de Pòrtol: l'apotecari de sa Cabaneta no deixava que obríssim una farmàcia a Pòrtol per por de no perdre clients. Ara, en el Port d'Alcúdia, els altres apotecaris ja establerts en la zona impedeixen que l'apotecari jove pugui tenir oberta la farmàcia. Sembla, tot plegat, un terrible malson.

Per què aquest monopoli?, per què no hi ha llibertat d'establiment?, què diferencia la farmàcia d'altres negocis? Encara més, una farmàcia és d'interès públic perquè beneficia tots els ciutadans: per què uns pocs privilegiats poden obstaculitzar l'obertura de noves farmàcies?

Quin futur espera a la meva filla, senyor president del Col·legi d'Apotecaris? Com justifica la vengonya del Port d'Alcúdia?

Bàrbara Ramis Gonsálvez. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris