cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
19°

Matas trenca l'oposició

Milers de mallorquins veuen al·lucinats com el pacte que els dirigents del PSIB, PSM, EU i EU «venien» com l'inici del compte enrere del poder conservador a Balears, s'està revelant com un miratge que s'esvaeix. Aquests ciutadans, als quals els importa un rave si Antich, Sampol, Grosske i Munar s'entenen o no personalment, o si al parer del guardians de l'ortodòxia de cada formació els seus respectius partits tenen diferències ideològiques superficials o profundes, sentien com tots deien compartir l'objectiu estratègic, al qual destinar tots els esforços, de desallotjar la dreta del Govern balear el 1999. I s'ho cregueren. Però la realitat, ai, mostra que quan s'acosten les eleccions res no compta si no és defensar la parcel·leta pròpia.

El camí cap al triomf era senzill: com que el PP seguiria en la seva carrera cap al suïcidi, aleshores ells s'haurien de limitar a recollir vots i l'endemà de les eleccions pactar. La teoria era perfecta. Però vet aquí que el president Matas ha sabut «llegir el partit» molt millor que els seus adversaris interns i externs. Primer aconseguí el suport de Madrid (tota una assegurança contra conspiracions internes) a canvi de la submissió institucional absoluta, a través de qui és el seu valedor davant la cúpula del PP, el president valencià Eduardo Zaplana (tot un descobriment per a Matas, gràcias a la Hillary balear). En aquest sentit el fet que el buen chico Matas hagi sabido plantar cara a los catalanes ha estat davant els ultres de Madrid (del PP i, sobretot, de la premsa ideològica del seu entorn) tot un puntasso per a l'ambiciós balear, i en aquest sentit un avís: que els navegants assegurin les veles, que vénen borrasques, i si no ho creuen, que mirin el botlletí ideològic del Gabinet Caligari (el vertader govern de Balears) li sumin una hipotètica victòria de Matas i el que passa a València, i sabran per on vendran els vents huracanats.

Però a pesar que és bastant evident tot el moviment tàctic del matisme «caligarià», l'oposició, fins ara, com si plogués. Davant la miopia generalitzada, Matas ha passat d'estar a la defensiva (juny 96-juliol 97) a consolidar-se amb el suport de Madrid (agost 97-agost 98) i, ara, comença l'ofensiva contra l'oposició, incapaç d'aguantar la primera descàrrega seriosa de l'artilleria «caligariana», que ha fet forats a les línies «frontprogressistes». Antich i el PSIB demostren amb el «tebeo» de les desclassificacions urbanístiques, que quan s'acosten les eleccions l'objectiu estratègic no és tant el governar com fer-ho des d'una posició de força, si és que s'ha de governar, que implica allunyar-se el màxim del tercer partit, costi el que costi i encara que el beneficiat sigui el PP. Llegesquin les «dedicatòries» entre Antich i Sampol i veuran com el PSIB i el PSM s'han emproat mútuament recuperant de cop la tradicional, dura, sorda i sagnant batalla de sempre. Ells, PSIB i PSM, estan convençuts que així és millor per a tots. Matas, també, perquè pensa que allà on estan millor els dos partits és a l'oposició. Com sempre.

Veurem, qui guanya la guerra. Però de moment la primera batalla l'ha guanyada Matas aconseguint que s'esvaís el miratge d'una oposició unida contra el PP.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris