bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

L'aigua del wàter

La Conselleria de Medi Ambient ha iniciat una campanya publicitària per a fer saber als ciutadans que l'aigua és un bé escàs, i ens fa tota una sèrie de recomanacions per tal que no la tudem així com així. L'anunci és presidit pel dibuix d'un wàter. I, en lletra petita, se'ns fa saber que cada vegada que estiram la cadena enviam deu litres d'aigua a les clavegueres. La contundència del missatge no es correspon amb l'ambigüitat d'intencions que s'entreveu. Perquè, veiam, si la Conselleria pretén conscienciar-nos sobre la necessitat de reduir el consum d'aigua al wàter, hem de suposar que ens està proposant no estirar de la cadena cada vegada que ens ho aconsellen les normes sanitàries més elementals. Mai no ens havíem trobat amb un cas de barra institucional tan pregona. Al llarg de la història, al poble se li ha demanat que treballi més, que consumeixi menys, que estalviï, que augmenti les despeses, que emigri amb les mans damunt el cap i que doni la vida als camps de batalla. En canvi mai ningú no li havia demanat que no defecàs. El singular missatge de la Conselleria de Medi Ambient porta implícites tres possibilitats de reducció de consum d'aigua, que dubt que la ciutadania accepti de bon grat. Una seria la reducció de les necessitats fisiològiques. El fet de pertànyer a la societat occidental més desenvolupada econòmicament, com afirma el president Matas quan mira les estadístiques europees a l'inrevés, comporta un relaxament dels costums, del qual és exponent aquesta necessitat d'asseure'ns a la trona més vegades de les habituals. Una altra possibilitat, no tan dràstica i sí més solidària que l'anterior, seria que tots els membres d'una família, d'una oficina o d'un col·legi, es posassin d'acord a fer ús del wàter un darrera l'altre i a la mateixa hora, de tal manera que un sol dipòsit servís per netejar la tassa que han embrutat un cabal de persones. La tercera possibilitat, consisteix a baixar-nos els calçons a qualsevol jardí públic i retornar a la terra tot allò que és ben seu. De tota manera, encara que la ciutadania estigui disposada a col·laborar amb la Conselleria de Medi Ambient, cosa que dubt per allò que suposaria un retorn a les cavernes, és possible que la Conselleria de Sanitat ho desaconsellàs. En realitat l'aigua que cau quan estiram la cadena del wàter no és aigua perduda, perquè evita que Mallorca esdevingui un femer immens. Vull dir que un enginy tan senzill com és un depòsit de deu litres d'aigua i una cadena que, en estirar-la, fa sortir l'aigua a pressió, ha suposat l'invent sanitari més important del segle XX, i seria una bestiesa prescindir-ne de bell antuvi.

La Conselleria de Medi Ambient hauria d'estudiar més a fons la falta d'aigua que patim, i potser arribaria a la conclusió que si estiram moltes vegades la cadena del wàter és perquè Mallorca es troba superpoblada. Els mesos d'estiu, sobretot, hi ha massa gent que es neteja les dents, que s'afaita, que es dutxa, que usa els camps de golf i que estira la cadena del wàter. I les dues terceres parts d'aquesta gent no són d'aquí. Són aus de pas que posen els seus ous, en forma de diners, a les mans dels empresaris de l'hoteleria i de la construcció. Els mateixos, és clar, que emportats per la seva gasiveria desmesurada, provoquen que la Conselleria de Medi Ambient demani als mallorquins que no defequin, per tal que les reserves d'aigua puguin abastir les necessitats d'una planta hotelera que creix i creix sense control. El conservadorisme més granat acaba de mostrar les urpes a Jaume Matas pel fet de voler posar fi al creixement urbanístic. I el president veu més factible que el poble s'abstengui de defecar, abans que els voltors de la dreta deixin d'explotar el sòl. A posta la Conselleria de Medi Ambient pretén culpabilitzar-nos de la falta d'aigua, pel fet de respectar les normes més elementals de la higiene i de la convivència. Així que l'anunci de referència respon a una maniobra força immoral, ja que involucra l'opinió pública en la resolució d'un problema que no ha creat. L'excés de població sols provoca l'enriquiment desorbitat d'uns quants, a més a més d'ésser una manera ràpida d'ensorrar el turisme, que és la principal indústria mallorquina. Si hi ha un problema d'aigua, la Conselleria de Medi Ambient s'hauria d'adreçar particularment a hotelers, constructors i gent que para les dues mans als comissionistes, i demanar-los a veure qui ha de començar per no estirar de la cadena. Ells? Potser sí. Al cap i a la fi són voltors. I els voltors s'alimenten de detritus.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris