nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:

Creatius

La publicitat d'un detergent nord-americà ha aprofitat les restes del que Clinton havia abocat en un vestit de Monica Lewinsky. No ens ha d'estranyar res de la publicitat dels detergents. Ara es proposen "o es proposa, aquest en concret" mantenir com més temps millor, en la memòria dels contribuents nord-americans, un episodi d'aquells que fan perdre definitivament la fe en les possibilitats del gènere humà, en el seu conjunt. Que una jove, inspirada per sa mare, servi aquestes penyores, és tot un tractat de sociologia que no superaria cap doctor en la matèria becat per l'administració pública. De vegades l'administració de justícia hauria de valorar una mica més el sentit comú i fins i tot la higiene, i castigar durament persones que, com l'exbecària, volen viure la resta de la seva vida amb el rastre d'una escorreguda.

En el fons, el que ha conservat ella és «'la mancha!» que apareix a la roba quan planxam. O per ventura és que el detergent amb el qual la mare de Lewinsky va rentar el vestit de la nineta dels seus ulls no era l'apropiat?

Deixem-ho anar. Però, ja que hi som, m'agradaria denunciar "ja sé que tot plegat fa rialles, però, mira, que no es perdi per no dir-ho" un fet ja perfectament assimilat per la nostra societat "o sigui el que sigui la manada d'humans que vivim més o menys arreplegats. I és que, si la publicitat en general no sol fer grans serveis a l'afinament del concepte de veritat, la publicitat d'alguns detergents ha institucionalitzat la mentida com a norma per fer-nos arribar el seu missatge comercial. Són uns bandarres, uns veritables desvergonyits, uns caradures. A més, no sé què els dóna dret a creure'ns una mica tarats a tots plegats, ja que no s'esforcen a fer mínimament creïbles les seves mentides. I les criatures, que engoleixen televisió com formigoneres, ja s'han avesat a la mentida d'uns detergents que penetren les fibres i n'expulsen les taques més difícils. Saben que això és mentida i, per tant, que la mentida pot no tenir res de dolent, ja que recorre els espais més privats de la vida de la família.

És clar que tot plegat no és res si ho comparam amb les mentides electorals de la immensa majoria d'aspirants al poder. Però és que es tracta d'una altra cosa, en realitat: les mentides dels detergents són les que preparen l'ànim per considerar de bon to, de bon gust, de molta sensibilitat i molt intel·ligents els espots de compreses, del tipus de quina olor fan les coses que no fan olor. La mentida en forma de veritat i la imbecilitat presentada com a màxima expressió de la intel·ligència. Ah, d'aquests professionals se'n diu creatius. És clar que començaren ells, a dir-se així.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris