nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:

Dret de vaga i serveis essencials

El conseller de Treball de la Generalitat s'ha distingit en l'etapa recent de la seva carrera política per fer propostes agosarades i que remouen l'statu quo vigent. En aquesta línia la darrera iniciativa que ha llançat ha estat la de proposar una nova regulació limitativa del dret de vaga als serveis essencials. Segurament, el dret de vaga és el dret amb més llarga tradició i de més pes específic dins l'àmbit laboral. La vaga, en principi, és un instrument de pressió contra l'empresari, que persegueix la millora de les condicions laborals o dels sous que es perceben. Les circumstàncies històriques, el pas de la dictadura a la democràcia va jugar molt a favor del reconeixement i protecció del dret de vaga dels treballadors. Després d'un règim que no reconeixia aquesta possibilitat i que se situava a la dreta més anacrònica; el reviscolament del moviment obrer i dels sectors d'esquerra passava per dur la senyera d'aquest dret fonamental. Tanmateix, el dret de vaga no està previst de manera absoluta i sense cap matisació, l'article 28.2 de la constitució, després de reconèixer-ho, disposa que serà una llei la que regularà el seu exercici establint les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Per tant, l'any 1978 ja es va pensar que existeixen alguns àmbits de la nostra vida socioeconòmica que resulten ser tan importants per al nostre benestar, que un abús del dret de vaga pels treballadors que es troben oferint aquests serveis pot provocar conseqüències tan negatives per a la col·lectivitat que convé prendre les mesures correctores necessàries per evitar possibles mal usos. La medicina podria ser l'exemple típic de servei que no pot deixar de funcionar, tot i que és obvi que els seus treballadors també tendran reivindicacions laborals a fer. El transport seria un altre servei essencial que la comunitat no es pot permetre el luxe de deixar a la lliure decisió dels seus assalariats, la seva prestació. Tots sabem que un dels sistemes per intentar equilibrar el dret dels treballadors i el dret dels usuaris, de la ciutadania en general, són els coneguts serveis mínims que fixa l'autoritat governativa. Tanmateix, els ciutadans d'aquest país, Balears, hem pogut assistir a la incòmoda situació que es produeix amb una certa reiteració, quan treballadors de l'aeroport convoquen vagues per aconseguir l'objectiu pertinent. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers viurem del turisme que arriba via avió si permetem que les legítimes reivindicacions d'un grup de persones puguin dur a bloquejar o a restringir dràsticament la capacitat dels nostres aeroports, resultarà que qui rep les conseqüències negatives de la vaga no només són els usuaris, sinó tot el nostre sistema productiu: els hotelers, els restauradors, els botiguers... És impopular afirmar que cal restringir el dret de vaga, tot i això, també és cert que els treballadors d'aquests serveis essencials es converteixen en una classe privilegiada, ja que les seves possibilitats de pressió damunt el patró són infinitament superiors a la de qualsevol altre treballador; i d'això se n'aprofiten. Sigui per reminiscències feixistes del franquisme, sigui per conviccions polítiques progressistes, o simplement sigui per respecte a l'exercici digne d'una professió, resulta impossible dir a un senyor que no té el dret constitucional de vaga. Ara bé, també ens podem fer la següent pregunta: es pot permetre que un col·lectiu de tres-centes persones pugui, mitjançant l'exercici del dret de vaga, paralitzar l'economia d'un país i causar un mal irreparable a nivell d'imatge? Veritablement, el conseller Farreres acaba d'assenyalar un tema que ha d'ocupar els primers punts de l'agenda dels polítics, perquè és ben hora de trobar una solució que conjumini el dret de vaga dels treballadors dels serveis essencials i el dret del país que aquests serveis no s'aturin mai.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris