algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

La casa de cites assolellada

La dimissió del vicecònsol britànic a Eivissa, escandalitzat perquè els seus conciutadans cerquen només alcohol i sexe, ens ha fet recordar el profund concepte del nostre turisme. El conseller de Turisme, el senyor Ortea, ha dit més o manco que no hi ha per tant com diu el vicecònsol i l'ambaixada britànica dóna suport a aquesta versió light (què podrien dir, si no?) i la cosa queda en què són «una minoria» aquests que cerquen sol, sexe i alcohol. D'acord, són una minoria, però recordem que el 49'99% d'un col·lectiu poden ser també una minoria, o una majoria minoritària, o una minoria majoritària. Se li pot dir de moltes maneres i serà impossible adjudicar-los un rigorós percentatge d'aquests que tan agraden als tecnogomines del nostre govern, però el turisme que cerca sol, alcohol i sexe a les Balears (i no necessàriament per aquest ordre) és molt important sobre el conjunt turístic i no es limita a Eivissa, perquè basta recordar algunes publicacions (aquest diari, el juliol, se'n fa ressò d'una) o centenars de milers de targetes postals que són arreu d'Europa presenten Mallorca (Ballerman 6 com a expressió màxima, però no única ni prop fer-hi) com el paradís per a tot tipus de gustos sexuals. Així que escandalitzar-se, ara, perquè se'ns vegi com una immensa casa de cites és, com a poc, hipòcrita. Ja fa molts anys que ho som. Fa quaranta anys érem els indígenes els que intentaven lligar estrangeres. Ara són els i les estrangers/eres els/les que vénen a fornicar indígenes o estrangers/es aquí.

L'altre gran tipus de turisme és aquell que li deim ara «familiar» i que en realitat amaga darrera d'aquesta tan discreta i socialment acceptable qualificació, allò que sempre hem conegut com a turisme de sol i platja, i res més. És la típica família, que s'està aquí una setmana fent la intensa vida hotel-platja-xiringuito platja-hotel. Enguany, a moltes zones, l'equació ha quedat reduïda a hotel-hotel o, en el seu defecte, hotel-poca platja-hotel, gràcies al «tot inclòs» que s'ofereix per manco de 100.000 pessetes per persona a la setmana (els nins, segons l'edat, paguen manco o res) i que els permet a aquests turistes, ni sortir una sola vegada del recinte hoteler ja que tot el que mengen, beuen o disfruten, està inclòs dins el paquet. Mentre, l'oferta complementària diu que ha guanyat manco que altres anys. No és gens estrany.

En resum, que el turisme de sol, aquest de tot inclòs, i el de sexes, és un percentatge elevadíssim (90, 95, 98%...?) de la nostra barata oferta turística que basa el guany en la demanda creixent. La resta, allò que en deim turisme de qualitat (el nàutic, el de golf, o els més ecològics ciclistes o «agraris») no són més un complement. Per això és tan important allò que ens deia el president de pacte sobre el límit del creixement urbanístic. Perquè si es fes, es trencaria aquest model turístic de quantitat i suposaria l'explorar noves vies. Era això el que ens deia el president? És mal de creure. Mentrestant, preguem perquè els turistes segueixin venint per milers a fornicar entre nosaltres. D'això en vivim. Som una gran casa de cites assolellada. Porte'm-ho amb la dignitat de les velles madammes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris