cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
15°

Sollerics arreu del món

A les Actes del II Congrés de la Llengua Catalana (pàgs. 435-439) hem llegit un interessant treball de l'escriptor Miquel Ferrà Martorell. Es tracta de l'estudi Els gal·licismes a la vall de Sóller on podem seguir, pas a pas, l'evolució de les relacions dels sollerics amb França al llarg dels segles XVIII i XIX. Cal dir que en diferents llibres (Sollerics arreu del món i Sóller), Miquel Ferrà Martorell ja havia tractat amb cura la qüestió.
Pel que sabem, els primers contactes sollerics amb la costa d'Occitània cal cercar-los en el segle XVIII, quan és publicada una Reial ordre per la qual es permet l'extracció dels cítrics de Sóller pel port, un dels més actius aleshores de Mallorca i que comptava amb un estol de vaixells comercials, principalment xabecs. Com explica l'historiador i escriptor Miquel Ferrà Martorell: «Taronges, llimones i oli, a més de figues seques i altres fruits, són exportats a La Nouelle, Seta, Marsella, Aigüesmortes, Portvendres, Agde, Canes i Niça». I, més endavant, afegeix: «Per altra banda, els mestres d'aixa sollerics fan sortir de les drassanes pròpies un bon nombre de falutxos i «llaüts viatgers» que s'arrisquen igualment a formar part de la flota que des de 1778 a 1808, és a dir, des de la llibertat de comerç amb les colònies fins al col·lapse econòmic de la Guerra del Francès, exporta fruita i altres productes al país veïnal».
L'any 1828 hi ha una liberalització total d'aquest comerç i una progressiva recuperació de la marina sollerica i de l'agricultura de la vall. La producció a les hortes solleriques arriba el 1860 a les vuit mil tones mètriques de fruita. El conreu del noguer, l'ametller, la parra, la prunera, el pomer, el llimoner i principalment el taronger, a més d'obrir el comerç de la vall vers l'Estat francès, hi fomentà la primera onada migratòria. El període més intens d'aquest trasplantament de gent sollerica a ciutats de l'Estat francès cal situar-lo entre el 1864 i el 1865, a causa de la terrible plaga que destruí quasi tots els horts de tarongers.
Sabem pels treballs de Miquel Ferrà Martorell que els sollerics sempre somniaven en el retorn. Diu l'escriptor: «Si després de passada la jovenesa havien amuntegat (els emigrants) cabals a bastament per retirar-se, retornaven a Sóller i donaven aleshores lloc a una nova burgesia més o menys enriquida». L'emigració és permanent i continua des del 1964 al 1920. Alguns —els més pocs—, aconseguien retornar a força de molts sacrificis i privacions. Era el moment en què els nourics rivalitzaven en la construcció de grans casals i fins i tot palauets, autèntiques mansions d'estil eclèctic o modernista, amb totes les influències de l'art nouveau, llavors de gran auge a tot l'Estat francès. El punt de destinació principal era Occitània, i especialment Marsella i la vall del Roine. Així i tot hi havia sollerics escampats en indrets com Alger (Algèria), Angulema, Bayeux, Charlons-sur-Marne, Decazeville, Dijon, Epinal, Hendaia, Le Mans, La Tor, Le Havre, Mons (Bèlgica), París. I caldria esmentar encara, com a ciutats més significades per la presència d'habitants de la nostra vall, Amiens, Anvers (Bèlgica), Brussel·les (Bèlgica), Casablanca (Marroc), Friburg (Suïssa), Lausana (Suïssa), Nancy, Orleans, Poitiers, Yprès (Bèlgica).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris