algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
16°

Com Marbella

Un curt reportatge emès per una televisió privada venia introduït pel locutor amb unes paraules referides a una suposada "per ell, certa" rivalitat entre Marbella i Mallorca. No va dir, posem per cas, Marbella i Pollença o Alcúdia, o Calvià, sinó Mallorca, tot Mallorca. Es diu que les comparacions són odioses, però n'hi ha que són, sobretot, significatives, reveladores de situacions que no havíem pensat a formular. Mallorca, definitivament, no ha pensat a estudiar quin és el seu lloc en aquest entrellat de l'oferta turística, i els seus governants en la matèria, els seus promotors en general, l'han presentada al món de manera que algú pugui considerar versemblant la rivalitat amb Marbella. A partir de quins fets distintius es donaria aquesta rivalitat? Potser pels famosos que acudeixen a Marbella i els que vénen a tot Mallorca? Bé, en realitat el locutor en qüestió apostava per Marbella perquè en aquesta localitat dominada per Jesús Gil y Gil s'hi havia celebrat una festa que inclinava la balança de la beneficència, de la caritat, i ho feia clarament en contra de Mallorca. Servidor no sé si els estiuejants o residents a Marbella són més caritatius que els de Mallorca, i la veritat és que la curiositat em deixa viure i dormir, però allò que ja em preocupa més és el fet mateix que, amb motiu d'una bagatel·la com aquesta mena de festes benèfiques, ja es pugui establir aquesta rivalitat, aquesta comparació. Mai de mai no creuré que Mallorca tengui més atractius que Marbella. Probablement, la localitat malaguenya supera en atractius tota l'illa de Mallorca, però sens dubte el que s'hagi pogut establir la comparació, manifesta un fracàs inapel·lable de la imatge que té Mallorca fora Mallorca. I pensar que la cosa havia començat tan bé, que la imatge de l'illa l'havien elaborada grans viatgers, escriptors, científics, pintors: tots havien coincidit en la impossibilitat de comparar Mallorca amb cap altra banda del món, i George Sand, per donar-ne una idea, s'havia hagut de servir de dos països i un continent: «La verda Helvècia, amb el sol de Calàbria i la pau i el silenci d'Orient». Així és com Mallorca congregava el color, la llum, el sol, la pau i el silenci de més alta qualitat del món, importats expressament per a l'ocasió. Res. Ara, Marbella és el punt de referència, i ho hem hagut de saber per un reportatget de no res sobre una festa benèfica. Alguna cosa s'ha mogut i no ens n'havíem temut. Però l'avantatge que ens ha pres Marbella encara és poca cosa: estam d'enhorabona.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris