lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

Paraules impúdiques i malsonants

Un dels beneficis de la Universitat catalana d'Estiu és el temps. Tothom, des de l'alumne més jove al professor universitari més reconegut, disposa de tot el temps del món per compartir-lo amb qui tengui al seu costat. Allà no hi ha despatx, ni telèfon, ni dinar de compromís. Això fa que s'entrunyellin tertúlies curioses amb gent insòlita a qualsevol hora del dia o de la nit. Una circumstància fortuïta, com fer coa junts per dinar, et pot fer compartir taula amb el batle de l'Alguer, amb el bisbe Deig, amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans, o amb aquella al·lota tan terriblement seductora que fins ara només havies pogut admirar de lluny. Enguany, perquè vaig coincidir amb ell a l'hora de sopar, vaig xalar molt amb la sàvia i ocurrent conversa d'Enric Cassasses, catedràtic de Química, membre de l'IEC i expresident de la Universitat Catalana d'Estiu. Va començar per comentar la intervenció del seu germà, el metge Oriol Casasses, al debat del dia, recordant que havia denunciat amb cert escàndol les pressions del termcat (l'organisme que fixa la terminologia científica en català) que, a la revista Notes sobre neologismes havia recomanat l'exclusió de la paraula tocologia per mor de la seva etimologia aparent, que podria induir a creure que és «la ciència dels tocaments», i això, sens dubte, atempta contra el bon gust i el rigor elegant que ha de tenir qualsevol branca de la medicina, i més si tracta dels baixos. També ridiculitzava, el doctor Oriol Casasses, que el termcat, s'oposàs a l'adjectiu obstrètic adduint que la partícula tètric no hauria d'anar associada al fet d'un naixement, per allò de la malastrugança.

Arribats aquí, l'amic Enric va fer una incursió per la llengua dels cosins de ponent, que en qüestió de fer el ridícul no queden gens enrere. Així, m'explicà que l'antic director del Centro Superior de Investigaciones Científicas, el professor Albareda, havia aconseguit que la ciència que estudia el sòl no es digués pedología, de l'arrel grega pedos, que és la que adopten les llengües civilitzades del món per designar aquesta disciplina. El professor Albareda va imposar la paraula edafología recorrent a l'altra arrel edafos, que també significa sòl, però amb una accepció distinta. Per raons semblants i òbvies, en castellà s'usa més contaminación que polución, quan en anglès només es parla de pollution. De la mateixa manera, Espanya ha optat per ordenador, traducció de la paraula francesa ordinateur, per no haver de dir computador, que seria l'adaptació de l'universal computer.

Encara recordava Enric Casasses les potadetes que varen fer les revistes espanyoles ION i Química e Industria quan es va introduir una nova tècnica que tot el món anomenava Coulometry en memòria de Coulomb l'estudiós del corrent elèctric. Les primeres traduccions parlaven, de manera natural, deCulometría però l'oposició d'aquestes revistes científiques imposà que la traducció fos Culombimetría.

Quan un descobreix en què s'entrentenen alguns científics eminents i pomots, no pot fer altra cosa que confirmar aquella sàvia sentència: no som res.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris