nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín:

Alternatives culturals a Mallorca

Al llarg d'aquest estiu que ja s'acaba, certs municipis mallorquins han incidit en una tendència que, des d'uns anys ençà, està vigoritzant amb força els mesos estivals a nombrosos pobles de l'interior de l'illa. Em referesc a la cada vegada més variada oferta cultural que, sota patrocini municipal o d'entitats cíviques privades, amenitza les càlides vetlades dels pobles mallorquins sense necessitat d'haver de recórrer a l'oferta lúdica, fortament estandarditzada, de les localitats costaneres.

Aquesta tendència, que està arrelant amb força els darrers anys, ens pot donar la pauta de cap on hem d'adreçar els mallorquins els nostres esforços si volem conservar la iniciativa en matèria cultural i no volem cedir terreny davant la imposició generalitzada d'una cultura superficial i aliena a les nostres senyes d'identitat. Del que es tracta és, en definitiva, de copsar les veritables inquietuds de la població mallorquina que, arribat l'estiu, es veu obligada a nodrir-se d'alternatives culturals sovint poc imaginatives, cada any idèntiques a l'anterior, iniciatives possiblement heretades d'unes èpoques en què el concepte d'oci era absolutament distint a l'actual, i l'esplai popular es canalitzava cap a esdeveniments multitudinaris que avui, amb la globalització de les comunicacions i l'accés a un «menú» cultural immens, han perdut bona part de la seva antiga capacitat de convocatòria. En canvi, el progressiu augment de la capacitat d'elecció de la gent "sobretot de la més jove" i una major educació en matèria cultural, propicien avui que un altre concepte de diversió, menys espectacular però igualment engrescador, gaudesqui d'un indutable interès per a les noves generacions de mallorquins que, legítimament, reivindiquen no haver d'anar a fora per tal de passar-s'ho bé.

Com deia al principi, cada vegada són més els pobles de l'interior de l'illa que dissenyen alternatives culturals originals, allunyades d'una forma de vida "i de diversió" importada i fortament alienada pel factor turisme. Aquesta oferta és clarament plural: el jazz, el cinema amb la seva litúrgia, les actuacions musicals abans reservades a un públic presumptament «selecte», els encontres participatius de gent jove al voltant d'iniciatives culturals novedoses i originals... són exemples que motivar la població no és tan sols "ni principalment" un problema de doblers ni de pressupost, sinó d'imaginació i de ganes reals de sintonitzar amb la gent, trencant si és necessari hàbits heretats si realment no aporten res nou a l'hora d'estimular la participació de la gent en una política cultural que resulti veritablement activa.

Només dos enemics poden, al meu entendre, amenaçar aquesta alternativa cultural emergent en els pobles de Mallorca: el primer és la temptació de deixar-ho tot a la iniciativa dels poders públics, sense que les entitats cíviques, culturals i recreatives assumeixin la seva part de responsabilitat a l'hora de reactivar la tradicionalment malmenada cultura popular. En aquest punt els mallorquins tenim una llarga tradició de queixar-nos de tot sense moure un dit per canviar les coses, i aquest tarannà passiu és, potser, el nostre principal entrebanc a l'hora de fer coses com a societat responsable i innovadora. I el segon enemic és l'excés d'un localisme malentès en les manifestacions culturals, al marge de la seva veritable qualitat; l'obssessió per vendre com a cultura qualsevol iniciativa pel simple fet que ja la feien els nostres padrins, sense entrar en consideracions sobre si la iniciativa en qüestió satisfà o no les expectatives de la gent. Aquesta mena de «necrofília» cultural, tan estesa a la nostra terra, és el major perill que enrevolta el ressorgiment d'una alternativa que ajunti passat, present i futur en el si d'una oferta cultural realment acceptada per tots els mallorquins.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris