nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

Els racons més bells de Bunyola

Aprofitant que recentment han tingut lloc les festes de Sant Mateu, patró de Bunyola, us proposam un recorregut pel seu nucli urbà, que es pot començar vora l'Ajuntament. Ben aferrat, a la dreta, hi ha un carreró sense sortida, l'antic carrer de Sant Antoni, ara dedicat als germans Llorenç i Miquel Villalonga. Al número 3 trobam Can Villalonga. La casa fou adquirida el 1853 per l'avi de l'escriptor, el metge Guillem Villalonga, que es casà amb la bunyolina Catalina Muntaner dels Cocons Sanxo i passà a exercir al poble. Llorenç, que de petit era molt malaltís, hi va passar llargues temporades i hi va morir el seu germà Miquel. Té una façana aixecada sobre tres graons i amb tres plantes d'alçària, amb un portal de llinda molt ample i, al capdamunt, un conjunt ceràmic amb l'escut de Bunyola i una inscripció commemorativa. Al primer pis trobam una finestra balconera, amb restes d'una penya de pedra a la part baixa i l'escut dels Villalonga. El porxo mostra dues finestres rectangulars.

Continuam a l'església parroquial, que apareix relacionada en la butlla papal d'Innocenci IV com la parròquia de Santa Maria de Bunyola, tot i que la titularitat passà a Sant Mateu en el s. XIV. El temple actual és d'estil barroc (1756-1786) i es començà per iniciativa del rector Simó Marroig. Té un campanar de cinc cossos i coronament cupular, amb dos escuts de la localitat en el segon cos. La façana (1761) presenta un parament desornamentat, on destaquen el portal de brancals motllurats, l'ornamentació de rocalla, la llinda i l'entaulament, també motllurats, i un frontó corbat i trencat, centralitzat per un medalló amb la imatge de sant Mateu, obra de l'escultor Andreu Carbonell. Una creu corona el frontó i més amunt s'obre un rosetó circular, motllurat i atrompetat.

A la part superior de la façana trobam tres finestres emmarcades, una testera mixtilínia amb un rellotge modern i dues torrasses octogonals. El portal lateral o dels Homes, de llinda, s'obre a l'esquerra del temple, al carrer de Santa Bàrbara; el frontó superior acull un nínxol amb la imatge de santa Bàrbara i la data de 1757, any en què fou traslladat de la façana principal del temple anterior. Els capitells motllurats ens mostren l'escut de Bunyola.

L'interior és d'una sola nau amb volta de creueria i sis capelles laterals amb arcs rodons entre les pilastres motllurades. Més amunt, una cornisa i sis finestres a cada lateral, amb motllura barroca. Cada tram de la volta mostra una clau de volta esculturitzada i la data respectiva: santa Catalina Tomàs, sant Vicenç Ferrer, (1779), sant Josep (1778), la Mare de Déu del Roser (1777), santa Bàrbara (1774), i sant Mateu (1773). Als peus del temple, sobre un arc rebaixat, es troba la tribuna del cor, que conté un orgue dels germans Cardell de Llucmajor (XIX). Les capelles de l'esquerra són la del Baptisme -amb una pica baptismal, l'escut de Bunyola i un Calvari, obra de Jaume Martorell Borràs (s. XVIII)-; de la Sang, amb el Sant Crist de la Sang i, a l'àtic, una imatge de Ramon Llull; la Puríssima, amb un retaule renaixentista, i una imatge de l'escultor Adrià Ferran; el portal lateral, sobre el qual hi ha el sepulcre gòtic del primer rector de la parròquia; i les capelles de sant Sebastià i santa Bàrbara. Al costat de la dreta o de l'epístola, trobam l'escala del cor i les capelles dedicades a sant Vicenç; de sant Josep -amb una talla gòtica (s. XV) de la Mare de Déu Morta damunt l'altar-; la capella fonda, amb destacables pintures i una làpida commemorativa del segon centenari de la construcció del temple (1979); de santa Catalina Tomàs i del Sagrat Cor de Jesús.

El presbiteri representa sant Agustí i sant Domingo. El retaule major és d'estil barroc, de tres carrers i tres trams. Al tram superior, la imatge del titular del temple. De la sagristia, a la dreta del presbiteri, destacam el lavatori, la calaixera, el retrat del rector Simó Masroig, les pintures de sant Isidre i de sant Cristòfol i una píxide gòtica d'argent (s. XIV).

Al carrer Major, 22 trobam les cases de Son Garcies, de les més importants de Bunyola, ja que bona part del poble es bastí en terrenys d'aquesta antiga possessió. Actualment es troben dividides en diverses propietats, tot i que encara es conserva el portal forà, amb arc escarser, que dóna pas a un vestíbul embigat. Un arc apuntat dóna pas a la clastra, irregular, on es reconeixen estances agrícoles i per al bestiar.

La Rectoria, situada a la plaça del Rector Marroig, fou antigament la seu de la Universitat local, la institució de govern municipal, i s'hi trobava instal·lada la tafona reial o del Delme. La façana ens mostra una portalada d'arc rodó, rere la qual hi ha una petita clastra amb escala en escaire i dos portalets de llinda. A la dreta de la rectoria hi ha una casa de tipologia tradicional, coneguda com Can Bava, amb planta irregular i que s'adapta al desnivell del terreny. Té tres plantes d'alçària, portal d'arc rodó modificat i un porxo amb una obertura correguda, a més de la façana decorada amb restes d'esgrafiat. Per acabar es poden recórrer els carrerons esglaonats, que permeten gaudir d'una visió panoràmica del nucli urbà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris