nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

La cala de Deià, un exemple del paisatge cultural

Començam la passejada al poble de Deià, concretament davant els rentadors de la font Fresca, a l'entrada del poble des de la carretera que ve de Valldemossa, i davallam cap al redol de cases anomenat el Clot. Un primer tram de camí empedrat i escalonat, anomenat carrer del Teix, ens permet veure el torrent Major a la dreta. Assolim poc després l'asfalt del costerut carrer del Clot i passam vora el Museu Arqueològic de Deià, fundat l'any 1962 per l'arqueòleg William Waldren. Un poc més avall, a l'esquerra ens surt a camí el refugi de Can Boi, adaptat adequadament a les necessitats dels senderistes. Conserva una tafona, per fer oli, perfectament restaurada, amb el trull i la premsa de biga.

Més avall, observam a l'esquerra la piqueta de la font del Molí i la síquia que condueix l'aigua a uns petits rentadors. Des d'aquí, observam el redol del poble de Deià anomenat el Puig, a la nostra dreta, coronat per l'església i el cementeri. Deixam enrere la darrera casa del poble, entre horts de cítrics i, ja plenament pel camí dels Ribassos, ens endinsam per un paisatge natural, amb el torrent ben enfonsat a la nostra dreta. El camí ens acosta a la cova de Betlem, oberta en el coster de la dreta del torrent, mentre el gorg d'Infern es configura com a punt de màxima profunditat del curs d'aigua. Amb el camí ben encinglat entre torrent i penyes, arribam a un botador, que hem de superar amb atenció. Un poc més endavant, assolim un espai més ample, amb marjades i oliveres. A cinc o sis minuts de l'anterior botador, en passam un altre. El camí fou restaurat per l'Escola de Margers fa alguns anys, per la qual cosa mostra elements viaris de nova factura però segons les tècniques tradicionals, com el pont de pedra que franqueja un torrentó. Ben a prop, trobam un bell redol d'esponerosos pins verds i arribam a un entreforc de camins: per l'esquerra, apareix el camí del Pont de la Cala, que prové dels voltants del Pi de la Pedrissa. Tres minuts més avall, passam el torrent Major per un pont de fusta de moderna construcció, vora el qual, a l'esquerra, hi ha també un gual empedrat; a l'altra banda, enllaçam amb la carretera de la Cala, que agafam en direcció a l'esquerra. Just davant, continua el GR-221 (Ruta de Pedra en Sec), amb un cartell que diu que falten dues hores i deu minuts per arribar a Sóller. Més a la dreta, parteix el camí de la Vinyeta, que ens servirà després per pujar al poble.

Recorrem en davallada lleugera el tram d'asfalt que ens apropa a la cala de Deià, amb el torrent a l'esquerra, amb penyes altes foradades per cavitats i exemplars de lletreres arbustives, ullastres i algunes figueres ventureres. Els trams finals d'asfalt són ocupats pels aparcaments de cotxes, el primer amb tarifa d'ORA i el segon per a residents. A continuació, s'acaba l'asfalt i, abans de davallar a la cala, deixam a l'esquerra el camí que puja a diverses cases modernes i a la talaia de la Pedrissa, una torre de defensa del segle XVII. El nostre camí, amb el torrent a l'esquerra, davalla alguns graons i ens deixa a la fi a la cala de Deià.

La cala de Deià s'obre entre la punta de la Pedrissa i els Còdols Blancs, amb aigües de magnífics jocs cromàtics. Vora la platja, d'arena i còdols, hi veurem escars, la característica construcció per treure i avarar les barques de la zona, casetes de pescadors i algunes d'estiueig. També es pot menjar bon peix i altres plats als dos restaurants de la cala, en un entorn molt visitat a l'estiu, però que conserva un caràcter tradicional.

De la cala de Deià, pujam alguns metres cap enrere i, ben aviat, proposam voltar a l'esquerra -a la dreta si davallam directament des de Deià- per conèixer l'inici del denominat camí dels Pintors, per un camí empedrat i esglaonat. El nom fa referència als artistes que durant les primeres dècades del segle XX pintaren reiteradament els detalls de la costa entre Deià i Llucalcari (Degouve, Rusiñol, Joaquim Mir, Antoni Gelabert, Bernareggi, Fuster Valiente, Junyent, entre d'altres). El camí té un primer tram en pujada, fins que passa un portellet, cap a l'esquerra, ja que cap a la dreta el camí arriba a la casa anomenada el Vinyet i, més amunt, a Son Bujosa. El camí recorre el perímetre nord-est de la cala, que es domina visualment als nostres peus. Cal posar atenció al gran desnivell que tenim a la nostra esquerra, que s'estimba verticalment. Assolim el collet dels Còdols Blancs, unes roques característiques que queden a la nostra esquerra, amb la casa dita la Caseta del Coix, també a l'esquerra; mentre que, a la dreta, se'ns obre una panoràmica magnífica de la mar.

Però, en aquest punt, abandonam el camí dels Pintors, que no es troba senyalitzat, i tornam enrere, cap a la cala de Deià. Després de davallar el tram de camí esglaonat, enllaçam amb el camí de la cala, que agafam cap a l'esquerra. Aviat trobam l'asfalt de la carretera que puja a Deià, i deixam de banda, a la dreta, el pont i el camí dels Ribassos, i a l'esquerra el GR que enllaça amb el camí de Castelló, ja que proposam arribar a Deià per un camí diferent al que ens ha servit per davallar. Per això, continuam alguns metres més per l'asfalt, fins que arribam al camí de la Vinyeta. El camí ens surt a l'esquerra, amb empedrat restaurat recentment. Travessam en dues ocasions la carretera, ja que aquesta secciona el camí vell. El camí puja marges amunt, entre oliveres i pins. Després de travessar per tercera vegada la carretera, hem de superar un botador situat a l'esquerra d'una barrera. Tres minuts més amunt, vora un planiolet amb oliveres, observam ja les cases del poble. Tres revolts més de pujada ens deixen vora un portell obert, seguit d'un botador nou a la dreta d'una barrera. Aquí comença l'asfalt i un nou carrer del poble, amb adossats a l'esquerra i l'escola a la dreta. Deixam enrere una olivera enmig del camí, mentre que a l'esquerra queden les cases adossades anomenades Son Canals.

Dos minuts després, arribam a la carretera principal, ja al centre de Deià davant l'hotel La Residència. Uns cartellets nous reconeixen que el camí de la Vinyeta forma part del GR o sender de gran recorregut: Cala Deià 20 min.; Sóller 2 h 30 min.; Refugi de Can Boi 15 min.). El poble de Deià, on hem començat la passejada, ens serveix també de punt final de la ruta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris