cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
17°

La Gerreria, arquitectura i artesania

A la plaça de la Quartera s'aixecà durant segles el dipòsit oficial de grans de la ciutat

53338
A. MATEU

La Gerreria, en els darrers anys, està vivint un procés de regeneració i de revitalització socioeconòmica i residencial amb la recuperació d'activitats artesanes al llarg del passeig de l'Artesania. Aquest és el punt de partida del nostre recorregut, que ens endinsa en un barri que atresora part de l'activitat econòmica més antiga de Ciutat.

Al llarg del carrer d'en Bosc, on ara es troba el passeig de l'Artesania, es poden visitar diversos locals comercials destinats a taller i venda de productes artesanals que, de la mà de nous professionals, combinen tradició i modernitat, creativitat i disseny. Recomanam aturar-se en el Centre d'Interpretació de l'Artesania (C/ d'en Bosc, 14, local 12), que mostra una exposició de peces, cedides pel monestir de les Caputxines de Palma, evocadores dels oficis que antigament es desenvolupaven al barri. El centre ofereix informació als visitants i coordina totes les activitats que es realitzen al passeig (conferències, activitats per a infants i famílies, concerts, tallers). Unes passes més enllà ens topam amb el Centre de Documentació de l'Artesania (C/ d'en Bosc, 18. Local 8), que allotja una biblioteca especialitzada en artesania i disseny. Les parets exhibeixen fotografies antigues del barri. Al final del carrer es troba l'Escola d'Oficis Artesans la Gerreria (C/Gerreria, 6), on s'imparteix formació relativa a les feines del vidre, la restauració, la ceràmica i la joieria, encara que també realitzen accions formatives d'enquadernació, telers manuals i costura tradicional. Els baixos de l'edifici ens permeten veure en acció els joves que es dediquen a crear coloristes i variats objectes de vidre.

Sortim del passeig per conèixer millor el barri, de clara tradició artesanal i comercial, com encara recorden els noms de carrers i places: Mercadal, Quartera, Ferreria, Gerreria i els pesos de la Farina, del Carbó, de la Palla, del Formatge, etc. A l'edat mitjana, la porta de Sant Antoni rebia i distribuïa els productes agrícoles i ramaders de la Part Forana, que posteriorment es venien a Ciutat; per això i per la seva proximitat als centres polítics i religiosos de la ciutat -Cort, Santa Eulàlia, Sant Francesc, Monti-sion, el Temple, el Sindicat-, en aquest indret de la capital s'instal·laren nombrosos artesans i comerciants.

Les restes arquitectòniques més antigues que es conserven, de manera molt puntual, són d'època islàmica. Són més freqüents els habitatges tradicionals de l'urbs medieval. Tot i que alguns edificis foren modificats en l'època moderna, la major part del barri conservà els modestos habitatges dels menestrals medievals, que incloïen una botiga a la planta baixa i un porxo o primer pis dedicat a llar, a més d'un espai exterior per a la venda dels seus productes. Durant el segle XIX, anaren desapareixent lentament els racons artesanals i comercials que caracteritzaven el barri. La desaparició d'algunes esglésies i convents, arran de la desamortització de Mendizábal, va permetre la creació de carrers i places i el creixement poblacional motivà la creació de més habitatges. Encara, però, és possible veure-hi restes de l'urbanisme medieval, de carrers estrets i de traçat irregular, i les cases medievals amb voltes o porxades com les que es conserven a les places del Mercadal i de la Quartera, amb arcs apuntats.

En el cor del barri, on avui en dia es troba la plaça Salvador Coll, hi havia la Carnisseria d'Amunt o Major, equipament públic que disposava d'escorxador, corral per als animals i llocs de venda de carn i cuiro que eren llogats per particulars. També tenia una plaça rectangular envoltada per una porxada, per a la venda de la carn. A dues passes, en el carrer de la Galera, es trobava la seu del gremi de carnissers, com molts altres gremis que també s'establiren en el barri. El Pes de la Palla era el lloc on es pesava i es venia la palla i s'hi recaptava l'impost que gravava aquest producte. Fins a l'any 1869, en el centre de la plaça hi havia un porxo amb sis columnes. A prop de la plaça es trobaven els estables on s'aixoplugaven els cavalls i altres animals que arribaven de la Part Forana. La plaça del Mercadal o del pes del Carbó, de traçat irregular, estava envoltada de porxos sostinguts per arcs apuntats, dels quals avui només se'n conserven dos. Des del segle XV i fins a l'any 1890, en el centre hi hagué un espai porticat destinat a pesar i a vendre el carbó que a lloms de bèstia arribava des de les muntanyes, i pagar-ne els imposts municipals que en gravaven el comerç. Finalment, a la plaça de la Quartera s'aixecà durant segles, almenys des del XV, l'edifici que feia les funcions de dipòsit oficial de grans de la ciutat, amb la missió essencial d'assegurar l'abastament públic de cereals. Aquí el blat era emmagatzemat, custodiat, porgat i posteriorment distribuït. L'edifici, fonamental per a la subsistència dels ciutadans, existí fins a l'any 1875. De la inicial fesomia porticada de tota la plaça, només en resten els portals d'un dels laterals. A la part de ponent de la plaça, ja dins el carrer de la Corderia, s'ubica l'esparteria Ca la Seu, fundada l'any 1510, que és un dels establiments comercials més antics de la ciutat, ara convertit en un bar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris