muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

La serra del Cavall Bernat

La serra del Cavall Bernat (Pollença) és sens dubte una de les més llamineres de tot Tramuntana. Com a darrera proposta de primavera, cal tenir present que no hi ha ombres i, a més, el territori és dur i agressiu, amb alguns passos d'una certa dificultat i no aptes per a gent amb vertigen. Ara bé, el premi a tot l'esforç és un dels paisatges més bells i encisadors que podrem petjar al llarg de la nostra geografia.

Posam inici a la ruta al principi de la ronda que circumda el port de Pollença, vora una singular rodona ornamentada amb una escultura que representa un hidroavió. Des d'aquí, pel costat esquerre, entram pel segon vial que du cap a una antiga urbanització. El vial voreja a la dreta un extens sementer reixat. En trobar la primera cruïlla cal voltar a la dreta (nord) i en la segona, a l'esquerra. A poc a poc ens acostarem a la falda de la serra. Després de dibuixar un seguit de revolts, el camí acaba vora un xalet, a la dreta del qual arrenca un tirany força marcat. El primer tram coincideix amb l'accés a la cova de cal Pesso, un avenc amb molt d'interès espeleològic.

Després d'una breu tirada suau, el coster s'accentua. Després de remuntar el primers costers, avançam un poc més planers cap a mestral fins a situar-nos sota la carena que puja des del coll de Síller cap a la Talaia Vella. Un cop a la vertical, trobarem les restes més interessants de tota la ruta: dues murades bastides amb pedres ciclòpies de gran llargària. La primera avançada defensiva té una cinquantena de metres, mentre que la segona en fa prop d'un centenar.

Un cop superades, assolim el coll que flanqueja la Talaia Vella (355 m) per l'esquerra. Davallam per la suau coma sols uns minuts, ja que més avall desemboca en el caire de la serralada, on la passa cada cop serà més i més lenta i accidentada. Tot això es compensa amb les vistes, especialment cap al vessant de Sant Vicenç, amb una feresta timba vertical. Per contra, a l'altra banda, la vall de Bóquer roman suau i amable. La ruta passa sota la carena on a voltes caldrà posar-hi les mans per avançar. Si ens hi fixam, fins i tot trobarem restes d'un marge, possiblement bastit per facilitar el trànsit per aquestes cotes. Després d'enfilar un seguit de petits cims, arribarem a la dent central de la serra, a peus de la qual trobarem una altra resta humana. Aquí hi ha el bocí més difícil de l'excursió, ja que cal grimpar per una paret. Després de l'ascens, voltam a l'esquerra i coronam el cim, de 335 m. Les vistes són absolutament insuperables.

L'itinerari davalla sensiblement de la carena, passa per davall un gran forat que travessa la muntanya i s'enfila cap a un nou pas, aquest molt més fàcil i on només cal flanquejar una timbeta. Abans, haurem trobat una altra mena de marge que permet el pas per damunt un roquissam molt tombat. Les fites ens duran damunt el coll de la Capellassa i continuaran per sota el serrat.

Aviat trobarem el punt culminant de la ruta, una altra dent de 355 m per damunt la mar. La pujam per una canal situada a la base, amb l'ajut puntual de les mans. El capcurucull és pelat, desolat, amb només una petita plataforma llisa al vessant de mestral. A sota se situen els esculls de les Figueretes.

Davallam del cim i assolim el coll que precedeix la darrera cota, el qual s'alça damunt el cingle d'en Carboner. Aquest coll és un indret clau ja que és el lloc més fàcil per on davallar fins a la vall de Bóquer. Un cop coronada la darrera cota, hi tornam i iniciam la davallada, marcada especialment per les vistes damunt cala Bóquer, una de les rades més belles de les Balears. El descens és guiat per les fites, les quals ens menaran cap a migjorn, és a dir, orientades cap a l'inici de la vall, ja que és el lloc més fàcil (per tant no ens hem d'amollar cap a la cala).

La passa aquí és lenta i travada. A poc a poc ens acostarem a la zona més amable i per això trobarem més i més vegetació. Un cop a sota, utilitzam el camí de la cala per anar fins a les cases de Bóquer. Durant aquest breu tram, trobarem la font del Sementer (esquerra) i una abandonada olla de calç. Després de passar per un roquissam on fa uns anys sovintejaven els escaladors, arribam a les cases de Bóquer, característiques per l'alta i sòlida torre de defensa. Des de la miranda de les cases s'obre un paisatge d'encís, amb tota la serra que hem petjat com a primera fita visual. Tornam al punt de partida pel carrerany que flanqueja la ronda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris