nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

El Colomer i el puig de les Fites

En aquest any nou us proposam una excursió d'entitat, d'unes cinc hores de durada i per un territori que no atorga treva, dur i essencial. Malgrat això, pel que fa a l'orientació, no presenta cap tipus de problema, ja que enfila tres cims consecutius i, a més a més, inclou fites tant de pintura com de pedra. Es tracta d'una ruta amb l'inici i el final en punts diferents, encara que també es poden cobrir a peu, atès que no es troben molt distants. Arrencarem a la urbanització de la Font Seca (Bunyola) per acabar vora les cases de Raixa. Com sempre, haurem de demanar permís per passar.

Com hem dit, començam la ruta a la urbanització de la Font Seca, concretament al final del vial dit del Puig Major. Des d'aquí, s'obtenen unes primeres vistes de la badia de Palma. A l'extrem del vial, parteix un camí de carro cap a tramuntana per on avançarem. El camí dibuixa un revolt i tot just després s'embruta. Per això, val la pena sortir-ne i pujar tot dret fins a assolir la zona superior de la mola de Son Térmens. A mesura que pugem, anirem trobant restes d'antics marges, avui abandonats. Un cop a dalt, les vistes tornaran a ser meravelloses. Ara ens situam damunt la timba de mestral, des d'on tendrem als nostres peus el camp de golf de Son Térmens. Al davant i en primer terme, les terres i cims de Valldemossa i Esporles.

Avançam seguint un tiranyó, amb algunes fites esporàdiques. Superam una paret seca i llavors davallam fins a localitzar una tanca que travessam per un portell, rere el qual continua el camí. Ens situam al lloc conegut com el coll del Tirany, al final del qual trobarem de nou una altra paret seca. Un cop passada, el territori es farà més i més accidentat: roques, clots, revells... A partir d'aquí començarem la pujada cap al Colomer, el segon cim de la ruta. A la dreta ens queda un llarg i ample comellar dit del Bassol, perquè al bell mig resta un gran dipòsit artificial destinat un temps a abastar el bestiar que pasturava per aquestes muntanyes.

Seguim pujant sempre amb la paret seca com a fita. El cim, amb 446, té la forma d'un elm de pedra, des del qual gaudirem de les vistes de la Gubia, el puig de Son Nasi, la Falconera i especialment del comellar de l'Infern, el qual separa les possessions de Raixa i Raixeta, per on tornarem d'aquí a unes hores. Als nostres peus baixa una de les comes més ferestes i dures d'aquesta contrada. Seguim la ruta, ara amb el tercer ascens en el següent cim, dit el puig de les Fites, el qual ens queda a mestral. Continuam cap a ponent seguint la base de la timba fins a trobar un collet fitat, per on davallam. Ara tiram cap a la dreta fins a localitzar un tombant de roca per on desgrimparem sense problemes. Seguim davallant cap a mestral fins a trobar un penya-segat, on unes fites de pedra ens duran cap a la dreta per l'únic pas possible en aquesta part de la muntanya. Es tracta d'un carreranyó totalment volat on haurem de posar tota la nostra experiència. Els arbres seran d'un gran ajut. A sota trobarem una balma.

La baixada fins al coll que separa les dues muntanyes és un poc aleatòria, tot i que si anam atents trobarem fites. Des del coll, vora la paret seca, arrenca la darrera pujada de la ruta, més llarga i dura i amb la dificultat d'un petit coll intermedi ple d'arbres caiguts, fet que dificulta la passa. Tot i això, no té pèrdua. El cim del puig de les Fites (506 m), coronat per una monjoia de pedra, és bellíssim, amb el puig de na Fàtima just al davant.

Davallam vorejant la paret seca fins a l'interior del comellar, poblat d'antics marges. Pel flanc dret trobarem un vell camí de carro que ens deixarà davant les cases de Raixeta, en estat de penosa ruïna des de fa molts anys. Les cases, obertes a una carrera ocupada per dos lledoners i un coll de cisterna rodó, presenten dues plantes d'alçat, amb l'escut dels comtes de Montenegro coronant el portal forà. A la dreta del conjunt, resta la tafona, avui sense bigues, amb un esportinador de pedra i una de les cuixeres amb la data de 1770.

Baixam cap a Raixa pel camí principal, vorejat per un seguit d'escopidors. A l'altra banda del torrent, resta el camí vell, parcialment empedrat. Des d'aquí podrem gaudir d'una altra perspectiva de tota la serra que hem recorregut. Al cap d'una mitja hora, assolirem l'aparcament de Raixa, on posarem en punt i fi a la nostra ruta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris